domingo, 6 de enero de 2013

El Barça s'adjudica la tercera plaça al NJT

(NOTA: no estic escrivint l'entrada des de l'ordinador,, així doncs m'és impossible posar-hi les fotos que he fet, actualitzaré més tard amb aquestes, però de moment deixo la crònica del partit)

Potser aquests dos equps eren els que tothom esperava que arribéssin a la final, no ha estat així, aquest mateix matí el Barça ha perdut contra la Penya i el Cajasol contra el Madrid.

El resultat final d'aquest partit ha estat F.C. Barcelona 91 - Cajasol de Sevilla 68, un partit on els catalans han fet una molt bona segona part.

Aquí deixo la meva crònica.

Coses interessants (abans de començar):
- Participació d'Hezonja: creia que com ja no s'hi jugaven el torneig, Hezonja ja no jugaria més però no ha estat així, Mario està vestit per jugar. Serà interessant veure els seus percentatges ja que està "defraudant" bastant en el tir de 3 punts (en tot el campionat acumula un 3/26, un trist 11 % per un jugador de la seva categoria.
- Porzingis vs Draskovic: partit de dos homes molt alts, pívots versàtils que poden fer mal fora.
- Defensa dels Moix sobre Camino i Corrales: el Cajasol ha perdut contra el Madrid principalment perquè Camino i Corrales han estat molt ben defensats tot el partit, els germans Moix, treballadors com ells sols, a veure si poden també. Pd: serà interessant veure un duel Pau Camí vs Guillermo Corrales,, dos "pequeños pero matones".
- Aportació de Peno: el base titular, Hakanson, és baixa per problemes físics, així doncs Stefan Peno, jugador cadet haurà de disputar més minuts dels que acostuma a jugar, la seva aportació en els minuts que estigui a pista serà providenciial.

El Barça va sortir amb Pau Camí i Xavier Moix de titulars, jugadors que fins ara sempre havien sortit de suplents mentre que el Cajasol treia les seves dos torres (Porzingis i Wildemast) per posar en problemes l'atac dels catalans.

Els primers minuts van ser un intercanvi de cistelles amb Adrià Cantenys com a protagonista per part dels culés. Hezonja seguia amb els seus mals percentatges des de més enllà del 6'25 però amb una actitud més positiva que en els altres partits, animant als coompanys i arribant el primer a defensar quan perdia la pilota. 
Les primeres avantatges eren del Cajasol, que al minut 7 ja disposava d'una renda de 8 punts i obligava a demanar temps mort a l'entrenador del Barça. 
L'entrada de Marc Garcia al partit amb 9 punts gairebé consecutius feia que l'avanatatge sevillà disminuís malgrat que Porzingis seguís anotant des de la llarga distància.
El primer quart acabava amb el resultat de Barça 20 - Cajasol 22. Corrales mentrestant feia exercicis físics fora del camp com si es preparés per entrar a pista per primer cop.
Els màxims anotadors eren Marc Garcia per part del Barça amb 9 punts i Porzingis per part del Cajasol amb 10.


El segon quart es reanudava amb uns catalans més ficat en el partit i amb un triple de Xavi Moix es posaven per primer cop per davant en el marcador (25-28) però cap dels dos equiups estava còmode a la pista.
Amb l'entrada de Pau Camí un altre cop, el Barça intentava córrer i aconseguia un parcial de 5-0, que podria haver estat major però els braços llargs dels pívots sevillans aconseguien colocar 2 taps seguits.
Dos tirs lliures de Wildemast i un 2+1 espectacular de Porzingis amb una esmaixada al contraatac feien disminuir l'avantatge culé.
El show havia començat, després d'aquesta esmaixada Camino feia una plàstica anella passada, Peno endollava un triple llunyà i Hezonja es feia una autopassada al contraatac. el partit estava en un bon moment. En l'últim minut va haver un intercanvi de cistelles que va fer que els s'arribés a la mitja part amb un 47-41 favorable als catalans.
A la mitja part calia destacar els 12 rebots ofensius del Barça, on el màxim anotador era Marc Garcia amb 12 punts però els més valorats eren Draskovic amb 11 i Hezonja amb 10.
Per part del Cajasol el màxm anotador era Porzingis amb 13 (11 valoració) i el més valorat Adrian Camino (16) que estava quallant un bon matx.

El segon quart el començava el Sevilla amb Corrales a la direcció que encara no havia disputat ni un minut. 
El partit estava bastant travat però el Barça encarrliava un parcial de 4-0, moltes faltes seguides feien exclamar a un dels ajudants del Barça "parece un concierto" però el matx seguia i Marc Garcia responia amb un 2+1 les cistelles dels pívots de Sevilla.
En una acció desafortunada Adrian Camino cometia la 4ta falta personal i això el feia anar a la banqueta.
L'equip blaugrana (tot i que avui anava de negre) aconseguia una avantatge de 10 punts però Porzingis no es rendia i amb 4 punts seguits aconseguia que el Barça no augmentés més aquesta renda.
Els llançaments exteriorrs dels blaugranes feien mal i castigaven cada vegada, amb el bon treball dels blaugranes s'arribava al final del tercer quart amb una diferència de 10 punts: 64-54.

El quart quart començava amb la 4a falta d'Hezonja que marxava capcot cap a la banqueta, però Xavi Moix que tornava al partit anotava un triple en transcició.
Els blaugranes encarrilaven el partit sota la direcció d'un actiu Pau Camí, que tot i perdre pilotes i fallar tirs, va actuar com un autèntic líder mentre que Marc Garcia es dedicava a anotar (23 punts al minut 34).  
Per part del Cajasol només un incisiu Adrian Camino anotava, el partit ja donava símpotes d'estar trencat, la defensa dels blaugranes era bonísima dels 5 jugadors que estaven a pista i al minut 37 ja tenien una diferència de 21 punts, Porzingis havia deixat d'anotar i no hi hava fluidesa en el bàndol sevillà.
Un alley-hoop de Peno a Hezonja posava la cirereta al pastís i els culés ja jugaven de cara al públic, on Peno (dada que no té res a veure: s'assembla molt al protagonista de La Vida de Pi) s'hi trobava molt a gust i feia accions de playground amb els seus 15 anys.
La cosa ja no anava més i el partit es tancada amb un 2+1 d'Adrià Cantenys que posava el marcador final de F.C. Barcelona 91 - Cajasol Sevilla 68 i, per tant, el Barça aconsegueix la tercera posició del torneig.

Molt destacable la defensa en la segona part a Porzingis que no s'ha sentit gens a gust (no ha anotat cap punt en l'últim quart) i s'ha vist obligat a fer tirs molt precipitats. La 4a falta de Camino ha suposat un punt d'inflexió en el partit i l'aportació de Peno ha fet que no es notés la baixa de Hakanson. 
L'encert dels blaugranes en el triple, un dels punts dèbils en el partit contra la Penya, ha millorat molt.
També ha estat clau l'aportació d'Adrià Cantenys, que havia passat una mica desapercebut els primers partits. 

Pel que fa a l'estadística, els millors del Barça han estat: Hezonja (17 punts i 19 de valoració), Marc Garcia (23 i 24), Cantenys (15 i 15) Peno (8 punts i 7 assistències per 11 de valoració) i Draskovic (9 punts 11 rebots per 16 de valoració).
Per part del Cajasol Herrera (12 punts i 12 de valoració), Porzingis (20, punts tot i que amb una sèrie de 7/22, i 13 de valoració), Camino (17 i 15) i Wildemast (7 punts, 7 rebots i 12 de valoració).


A.

Semifinal NJT: Cajasol - Real Madrid (Narració)

Partit interessant el que es disputarà d'aquí a uns minuts, Cajasol - Real Madrid, on hi haurà enfrentaments que prometen molt i molt, els petits del Cajasol contra els del Madrid (Camino i Corrales vs. Martin i Lindstron) i els pívots llargs del Cajasol contra els físics del Madrid (Porzingis vs Kasibabu).

El guanyador s'enfrentarà amb la Penya aquesta tarda.
Ambdos equips treuen els seus millors jugadors des d'un bon princpi.

Un començament amb nervis fa que els dos equps fallin tirs i perdin alguna pilota bastant ingènua, però amb 1 minut i 30 segons jugats, Porzingis anota el primer triple del partit. L'entrenador del Cajasol senyala "más vertical, no solo tiro de tres", encara que els jugadors exteriors del Cajasol han començat amb el peu esquerre. 
El madrid inagura el marcador amb una cistella de Kasibabu desprçes d'un bon revers.
Cap dels dos equips té el ritme del partit i Kasibabu segueix fent una bona feina, tant ofensiva com defensiva.
El Cajasol aconsegueix sumar des de la línea de tirs lliures mentre que Alberto Martín anota unu triple bastant llunyà (respos per un altre de Porzingis que ja porta 8 punts) i posteriorment recupera una apilota i fa una espectacular assistència per darrere l'esquena cap a Niang, que esmaixa.
Kasibabu reb un cop al turmell i ha de ser substituït, si realment s'ha fet mal és una baixa importantisima pels blancs 
Un triple amb una mica de fortuna de Corrales situa el 9-17 al marcador i l'entrenador del Madrid es veu obligat a demanar temps mort. Un Lindstron fora de partit perd una pilota, el Madridi necessita els seus punts si vol guanyar. 
Amb el canvvi de Guillermo Corrales el Madrid aconsegueix un parcial de 4-0 però Camino aconsegueix una cistella de mèrit.
Corrales torna a pista i fa una cistella quan només queden 4 segons però Martin atravessa el camp rapidament i fa un alley-hoop a Samba sobre la botzina espectacular.
El quart ha acabat amb el resultat de 16-23.

El segon quart comença amb errors per part dels dos equips però un contraatac dirigit per Alberto Martín (que ja ha fet 3 o 4 assistències de "jugón"), l'acaba Javier de la Blanca i redueix la diferència a 5 punts.
El mateix jugador encistella un triple i això fa que el Cajasol demani un temps mort al minut 3 del segon quart. 
El Cajasol sembla estabornit en aquest quart i el Madrid té la opció d'empatar el partit des de la personal però no ho aconsegueix. Kasibabu torna a pista, el que fa pensar que el que té no és res i podrà jugar amb tranquilitat. Els madrilenys no aconsegueixen tancar el rebot defensiu i això fa que els de Sevilla portin ja 8 rebots ofensius, tot i que no encerten des del triple: 5 errors consecutius (3 d'ells de Diego Gallardo que ha sortit fa res).
El Madrid es coloca en zona 2-3 però Gallardo, aquest cop si, encistella el tir de 3 punts. La zona sembla haver parat l'atac ràpid i efectiu del Cajasol que ha de treballar molt més cada cistella.
El partit entra en un ritme d'intercanvi de cistelles on Porzingis anota el seu tercer triple i Lindstron inagura el seu caseller. El marcador al minut 29 és de 28-31 però Herrera anota un important triple i Adrian Martínez fa un 2+1 amb una mica de sort i hi ha temps mort del Madrid, que vol marxar a la mitja part amb una diferència menor dels 7 punts (si Martinez anota el tir lliure). Mentrestant un senyor sevllà del públic crida "va que ponemos un poco más de huevos y nos vamos". 
L'adicional no entra però el rebot és altre cop per el Cajasol, que no aconsegueix encistellar.
S'arriba a la mitja part amb el resultat de Madrid 30- Cajasol 36.
Destacar a la mitja part els 13 rebots ofensius del Cajasol per només 1 dels blancs, els 13 punts i 8 rebots de Porzingis (tot i que amb un 1/8 en tirs de 2) i les 5 assistències de Matin per part del Madrid.
El parcial d'aquest quart ha estat de 14-13 favorable als madrilenys.

La segona part comença amb uns blancs que han pujat un pel la línea defensiva però això no evita que Porzingis anoti, tema a part, sembla que Orlov i Corrales tinguin problemes de comunicació ja que s'estan renyant durant tot el partit (un Orlov que avui acaba d'estar fi).
Kasibabu segueix fent la seva feina però està massa sol en l'aspecte ofensiu del Madrid (ja que Lindstron no està anotant i Alberto Martin s'està dedicant mes a fer jugar els companys).
Amb 4 minuts jugats de partit el Cajasol ja es posa en bonus i Martin anota un tir de mitja distància que redueix la distànca a 6. 
El Madrid sembla que tée el ritme de partit, però haurien d'aportar més jugadors que Kasibabu i Martin, que estan carregant amb tota la responsabilitat i poden arribar cansats a un final de partit igualat. Amb la feina aquests 2 jugadors el Madrid es coloca només a 3 punts, per evitar que aquesta diferència sigui menor encara, l'entrenador del Cajasol demana temps mort.
Amb el canvi de Corrales el Madrid decideix fer una pressió tota la pista recuperant amb zona que porta a les precipitacions del Cajasol.
En aquest quart el Madrid està fent molt de mal en el rebot ofensiu (on abans manava el Cajasol),  però una i altra vegada respon Porzingis que ja porta 17 punts (40 - 42 ).
S'asseu Lindstron per part del Madrid amb només 3 punts anotats i Alberto Martin meravella amb les seves assistències però també anota (8 punts).
Amb menys d'un minuts per jugar els madrilenys es posen per primer cop en tot el partit per davant en el marcador (44-42), després d'un bàsquet en un rebot ofensu de De la Blanca.
El tercer quart acaba amb un empat a 44, després d'un parcial favorable al Madrid (14-8), en un quart però que potser els jugadors importants del Madrid com Martin (9 punts 7 assistències per 14 de valoració) o Kasibabu (9 punts)  han forçat més del compte i altres que haurien de ser importants no han aparegut com Lindstron que porta -1 de valoració.

Un triple d'Adrian Martínez inagura el 4rt quart on la banqueta dels de Sevilla apreta fent soroll, això no evita però un triple de Guillermo Ruiz.
Sembla que aquest quart han fet grans els aros, ja que Porzingis anota un altre triple i és el tercer triple anotat en menys d'un minut.
Hi ha una cistella de Kasibabu en el rebot ofensiu però reforçant la meva teoria Adrian Martinez anota un altre triple per el Cajasol que aconsegueix una diferència de 4 punts.
Tot i que el Madrid apreta més en defensa Proxingis anota un altre triple: el quart del Cajasol en aquest quart i Herrera anota 2 punts en un contraatac. Això fa que la diferència sigui de 7 punts i hi hagi temps mort (el marcador és de 51-58). Porzingis porta ja 23 punts.
Torna a pista després de molts minuts Adrian Camino, que no ha jugat perquè tenia 4 faltes personals i Herrera no ho ha fet gens malament.
Un Adrian Martínez on-fire anota el seu tercer triple en aquest quart però Alberto Martin contesta amb una plàstica entrada.
Queden 3 minuts i el resultat és de 57-62 quan el partit s'endureix i el públic sevillà es queixa.
Un triple de Lindstron fa que la banqueta del Madrid desperti i el partit es posi al rojo vivo. Camino va als tirs lliures, on només n'anota un i Alberto Martin segueix amb el seu partidàs i anota un triple importantisim quan portava uns percentatges des de la llarga distància dolents (1/5).
El Cajasol només suma des de tir lliure mentre que el Madrid fa espectacle amb un contraatac brutal de Kasibabu a assistència, com no de Martin.
Els de Sevilla no troben el seu joc a un minut per el final i Valter Lindstron, que havia estat desaparegut tot el partit anota un triple vital per el seu equip des de la cantonada.
Temps mort quan queden 27'9 segons, marcador: 68-65 favorable als blancs.
Falla Guillermo Corrales la entrada (fluix en el partit d'avui) i el rebot és blanc. Queden 17 segons i el mateix comet la seva 5ena falta, a la línea de tirs llures va Lindstron que anota els 2.
Temps mort un altre cop, queden 17'3 segons i el marcador és de 70-65 pel Madrid, que ha aplicat la tàctica del conill segons sembla. 
Porzingis no aconsegueix el 2+1 per poc però va a la línea de tirs lliures, on falla el primer i sembla que el partit se l'emportarà el Madrid.
Hi ha temps mort amb 12 segons per jugar i una diferència de 4 punts pels madrilenys. Transcorren els segons i quan queden 7 li fan falta a Lindstron que anota els 2.
El partit acaba amb una recuperació de Kasibabu i el partit se l'ha emportat el Madrid, que s'ha poosat per davant a l'últim minut.
Amb un parcial en l'últim quart de 28-22, ell marcador final és de Madrid 72 - Cajasol 66.
Així doncs la final serà FIATC Joventut - Real Madrid.

Les clau del partit ha estat la bona defensa a Corrales tot el partit, es podria dir que Alberto Martin se l'ha menjat amb patates, amb una bona direcció i deixant detalls de crack. Destacar també l'aparició de Valter Lindstron, molt nececessària per els merengues, que ha anotat 10 punts en l'últim quart (inclòs un triple que els hi ha donat mig partit). La bona feina de Kasibabu també ha estat molt important, ha acabat amb 17 punts, 9 rebots i 18 de valoració.
Per aprt del Cajasol el més destacat ha estat Porzingis amb 24 punts, 10 rebots i 25 de valoració (amb una sèrie però de 8/21 en tirs de camp, han faltat alguns punts de Camino en moments importants i la direcció de Corrales.
Des del punt de vista estadístic, el Cajasol havia agafat 13 rebots ofensius a la mitja part i ha acabat amb 14, és a dir, només n'ha capturat un més. Els de sevilla han tingut un balanç de pilotes recuperades - perdudes de 4-18 i això els ha lastrat molt.

Semifinal NJT: FIATC Joventut - F.C. Barcelona (narració)

Bon inici dels verdinegres, amb una molt bona defensa i jugant agressius cap a cistella, no permetent que el Barça fiqui cap cistella fàcil, mostra d'això és el parcial de 0-8 dels de Paco Redondo que han aconseguit que el Barça no estigui gens còmode i perdi pilotes (molts cops no ha arribat a tirar a cistella).
Després d'un temps mort del Barça Hezonja a consegueix la seva primera cistella al minut 5, tot i que és ràpidament contestat amb un triple d'Abalde i una posterior d'un Nogués molt actiu.
Als 6 minuts de partit, un desquiciat Draskovic (que ahir va aconseguir 31 de valoració al partit de la tarda) s'asseu a la banqueta.
El ritme defensiu de la oenya no baixa, això ho demostra un contraatac que acaba Iriarte amb una esmaixada, tot i que Hezonja respon i ja porta 6 punts.
Després d'un altre contraatac dels verd-i-negres (esmaixada de Nogués),  Assalit s'asseu a la banqueta, mentre que Hezonja segueix fent de les seves.
Quan només queden 2'8 segons la Penya demana temps mort per a preparar una jugada de fons amb el marcador de Barça 8 - Penya 19.
El triple d'Abalde no entra i el marcador al final del primer quart és de 8-19, on per part del Barça només ha anotat Mario Hezonja (els 8 punts) on la bona defensa de la Penya no ha deixat que jugadors com Hakanson, Draskovic(-3) o Marc Garcia(-4) entrin en joc (l'equip en total porta un sol punt de valoració).
Per part de la penya cal destacar el treball de Nogués que porrta 12 de valoració.

Ja en el segon quart Hakanson anota els primers punts per elf club blaugrana, que són contestats amb un pick'n'roll de la Penya, Xavier Moix també fica 5 punts consecutius i sembla que Barça ha endurit la defensa.
El partit s'ha travat amb el 15-21 i Hezonja torna a pista (tot i que perd dos pilotes consecutives) i anota 6 punts seguits que li donen aire al Barça que s'acosta en el marcador.
L'equip blaugrana ha plantejat una defensa amb molts 2x1's que fa que el FIATC Joventut es precipiti (malgrat això Nogués anota 4 punts seguits).
Al minut 7 del segon quart entra Stefan Peno, el cadet del Barça.
Un triple d'Iriarte i una cistella de Assalit després de robar la pilota li donen una avantatge de +11 (21-32) a la Penya i obliga a l'equip blaugrana a demanar temps mort.
Després d'aquest temps mort Hezonja es penja del cèrcol i Abalde fa una jugada excel·lent i aconsegueix els 2 punts.
La primera part acaba amb el resultat de F.C. Barcelona 23 - FIATC Joventut 34 (amb un parcial de 15-15 en aquest segon quart).
Una primera part on es pot dir que la Penya ha estat superior i, tot i no aconseguir frenar del tot a Hezonja (que porta 16 punts) ha aconseguit que Draskovic (-1) i Xavi Garcia (-5) no hagin anotat encara (Xavi Garcia és dels màxims anotadors del torneig), és més, només han anotat 3 jugadors. També és destacable que el Barça no porta cap assistència, i un balanç de pilotes recuperades - perdudes de 4-11.
Per part de la Penya, Nogués segueix fent un gran partit i porta 12 punts i 8 rebots per 17 de valoració.

La segona part es repren amb una cistella de 6 metres d'Hezonja, una cistella de Nogués i llavors un parcial de 6-0 per part dels culés (amb una esmaixada d'Hezonja que ja porta 21 punts) i Xavi Garcia aconsegueix inagurar el seu caseller.
Una dubtosa falta en atac d'Agustí Sans fa que el públic de la Penya es cabregi i comencii a cridar "fuera fuera".
Mentrestant el Barça segueix  augmentant el parcial i el resultat ja és de 33-36 al minut 23, quan Marc Bauzà marxa esbroncat a la banqueta.
Amb la verticalitat d'Abalde i Assalit la penya aconsegueix anar a la línea de tirs lliures (tot i que Assalit no anota cap dels dos), però el quart és blaugrana i Draskovic anota el seu primer bàsquet i el barça es coloca tan sols a 3 punts.
Un triple d'Agustí Sans després d'una bona cistella de Marc Garcia  fa que la dinàmica de la Penya canvii i sembla que els verd-i-negres posen una marxa més.
Dos faltes consecutives en el rebot ofensiu de Draskovic porten al pivot montenegrí a la banqueta i fan que el barça entri en bonus.
Cal dir també que a hores d'ara tots els punts de la penya han estat anotats per els titulars.
4 punts consecutius d'Hezonja i una pilota recuperada del mateix posen al Barça només a un punt.
La Penya no troba la manera per anotar i sense sort als tirs lliures, Hezonja des de la línea de personal empata el partit.
Dos faltes (bastant ingènues) d'Andrade porten al FIATC Joventut als tirs lliures on sumen 2 punts (2/4).
Finalitza el tercer quart, on el Barça 'ha estat superior amb un parcial de 23-14.
El resultat al final d'aquest 3er quart és 46-48 favorable als verd-i-negres. Hezonja porta 27 punts i 21 de valoració mentre Nogués porta 16 i 23.

Comença el tercer quart amb una falta de Hakanson i un triple de Nogués, que està fent un autèntic partidàs. 
Després de 4 punts dels culés Marc Bauzà anota la seva primemra cistella després de rebot ofensiu i per tant inagura el caseller dels jugadors suplents de la Penya.
Amb un parell de decisions errònies o si més no dubtoses, el públic de la Penya s'encen un altre cop.
Marc Garcia comet la seva 4a falta en un 2+1 espectacular d'Agustí Sans (tot i que no anota l'adicional), que posteriorment tornaria anotar una plàstica safata.
Xavi Moix comet falta en atac i això obliga al Barça a demanar temps mort, amb el resultat de 50-57, Hezonja no ha anotat encara en aquest quart i ha jugat 28 dels 34 minuts, possible cansament. Els problemes de faltes poden suposar un problema, Xavi Garcia en porta 4 i Draskovic 3.
Un tir de 6 metres de Bauzà dóna una avantatge de 9 punts al FIATC Joventut però Hezonja força al límit i això el porta 2 cops consecutius a la línea de tirs lliures, on és capaç de sumar 3 punts i ja arriba a la trentena.
Un possible tap il·legal d'Hezonja i una falta personal bastant rigurosa sobre aquest mateix mentre tirava un triple porten al jugador croat a la línea de tirs lliures, on anota els 3.
Xavi Moix també entra al club de les 4 faltes ii Andrade torna a fer una falta bastant poc intel·ligent (a Bauzà a 9 metres de la cistella) quan el seu equip ja estava en bonus.
Un triple de Nogués després de que la Penya passés el mig camp amb possblement més de 8 segons posa el 56-63 al marcador, però allà està com cada vegada Hezonja, que respon amb un 2+1 tot i que no anota el tir lliure.
Al minut 8 del 4rt quart la penya guanya de 5 punts, 58-63 i hi ha temps mort.
Després d'un rebot ofensiu d'Assalit, Marc Garcia comet la seva 5ena falta personal i Assalit encistella 1 dels tirs lliures. És el moment d'Hezonja que falla dos tirs seguits mira a l'àrbitre amb cara de pocs amics. En moments de canvis d'habol, el barça treu a Ignasi Moix per a defensa, encara que el Barça no domina el rebot ofensiu per enèsima vegada i això porta a Xavier Asalit un altre cop a la línea de peronal.
El tir de Xavi Moix fa aigua i serà possessió per la penya amb 27 segons restants i amb el marcador de 58-65, el públic crida "oe oe" hi ha falta a Agustí Sans i això sembla que està dat i beneït.
Acaba el partit amb el resultat de F.C. Barcelona 58 - FIATC Joveentut 66, un partit on els blaugranes no han anat en cap moment per davant en el marcador i on el treball dels petits verd-i-negres i el treball sobretot de Nogués (26) dintre fan que la Penya vagi a la final merescudament. 
Els jugadors del Barça marxen capcots cap al vestuari, el primer de tots Hezonja, que marxa totalment sol. Tot i haver fet un autèntic partidàs amb 35 punts encistellats, en els últims minuts no ha estat gens fi i ha fet una sèrie de 0/11 triples (l'equip complet ha fet un pèssim 1/24).
També destacar que el Barça ha acabat amb 0 assistències per 5 de la Penya (que tampoc en són masses).
La penya haurà de millorar els tirs lliures a la final, ja que ha convertit "només" 9 de 23 intentats.

sábado, 5 de enero de 2013

Torneig Junior de l'Hospitalet, noms propis I

En aquest torneig s'han pogut veure jugades espectaculars de jugadors encara juniors, és a dir, nats al 1995 (de segon any) o al 1996 (de primer any). Jugadors amb una maduresa, un talent, una tècnica individual digna d'un jugador sènior. 
Segurament em deixaré més d'un nom ja que no repassaré tots i cada un dels jugadors del torneig, però ara faré un anàlisi dels jugadors que m'han captivat més de cada equip.
Començaré amb els jugadors de l'Hospitalet, del Barça, del Madrid i del Maccabi.

Nota: les estadístiques són extretes de la web de l'Eurolliga dels partits ja disputats (incloc els partits jugats el mateix dia d'avui).

C.B. Hospitalet:

- Francesc Iturria: base, junior de 1er any, 1'81 m, número 6, nascut a Espanya.

Base més que correcte, no comet gaires errors i encara que va començar el torneig una mica tímid (amb els seus 5 primers triples contra el Maccabi fallats) es va deixar anar liderant el gran paper que està fent l'Hospitalet en aquest torneig, un cop va encistellar el primer triple, no va parar i va tenir grans percentatges.
Bona direcció i capaç de liderar l'equip quan més ho necessita. Potser li falta una mica de físic i una mica de visió de joc, però se li ha de donar temps, encara és de primer any


Foto: Andreu Rodríguez
Estadístiques: 2 partits, 27 minuts, 15 punts, 54 % tirs de dos, 45 % triples, 100% tirs lliures, 3 rebots,  0'5 assistències, 2'5 pilotes robades, 1 perduda, 1 falta comesa, 3 faltes rebudes, 16'5 de valoració.

Altres jugadors interessants: Carlos Barrera. Sergi Renom. 

Real Madrid: 

- Alberto Martin: base, junior de 2on any, 1'78 m, número 5, nascut a Espanya.

Base director internacional amb la selecció espanyola, va ser el que més assistències va donar el primer dia de competició. Malgrat que va estar bastant erràtic en el tir els dos partits, la seva defensa agressiva i les seves faltes rebudes l'han portat a fer grans partits i que ningú es fixi en els seus percentatges de tir.

En el partit del Maccabi van ser ell i Lindstron qui van tirar l'equip endavant i no van deixar que el Maccabi culminés la remuntada. 


FONT: realmadrid.com

Estadístiques: 2 partits, 34 minuts, 5'5 punts, 25 % tirs de 2, 20 % tirs de 3, 37'5% tirs lliures, 2'5 rebots, 7 assistències, 4 pilotes robades, 2'5 pilotes perdudes, 2'5 faltes comeses, 6 faltes rebudes, 12 de valoració .

- Valter Lindstron: base-escorta, junior de 2on any, 1'80 m, número 12, nascut a Suècia.

No es pot dir que aquest jugador sigui un base pur, ja que és un d'aquells anotadors compulsius, de l'estil de Jaka Lakovic (també és esquerrà).
Tir de mitja distància, penetracions, es pot dir que ofensivament és una delícia. Ara bé, el seu problema està en tot allò que no està relacionat amb anotar, no reboteja i tampoc acaba de dirigir, això el porta a coincidir molts minuts amb Alberto Martin a pista, ja que es complementen molt i molt bé. 

Estadístiques: 2 partits, 29 minuts, 16'5 punts, 43'8 % tirs de dos, 57'1 % tirs de 3, 87'5% tirs lliures, 0 rebots, 1 assistència, 0'5 pilotes robades, 1'5 pilotes perdudes, 0'5 taps rebuts, 1'5 faltes comeses, 3 faltes rebudes, 11 de valoració.

- Jonathan Kasibabu: pivot, junior de 1er any, 2'02 metres, número 13, nascut al Congo. 

Prometedor pivot el del madrid, un jugador molt versàtil capaç de jugar de cara a la cistella i d'esquena, amb una gran capacitat de salt, intimida (col·locant alguns taps) i agafa molts rebots.
Té un llançament prou bo des de l'exterior però a vegades s'encaparra en tirar de fora quan realment dins l'ampolla pot fer molt i molt de mal.
Si evoluciona com s'espera d'ell pot ser un gran jugador, però sempre centrat i sabent què ha de fer en cada moment.


Foto: Andreu Rodríguez

Estadístiques: 2 partits, 30 minuts, 16 punts, 54'5% tirs de 2, 33'3% tirs de 3, 41,7% tirs lliures, 10'5 rebots, 0'5 assistències, 0'5 pilotes robades, 4 pilotes perdudes, 1 tap efectuat, 2'5 faltes comeses, 4 faltes rebudes, 16 de valoració.

Altres jugadors interessants: Waly Niang.

F.C. Barcelona: 

- Mario Hezonja: aler, junior de 2on any, 1'98 m, número 4, nascut a Croàcia.

Com no podia ser d'una altra manera, el nom de Mario Hezonja no podia faltar a aquesta llista. Aquest jugador de 17 anys està meravellant a tothom i ha de ser una de les estrelles del bàsquet europeu en un futur no gaire llunyà.
Mario ho té tot per triomfar, sobretot un gran físic que el permet córrer i saltar, una tècnica individual bonísima. Ahir sense anar més lluny va fer 3 esmaixades al primer quart (5 en total) i al tercer quart va ser ell qui, amb tres triples consecutius, va trencar el partit.


Foto: Andreu Rodríguez


Només va jugar el partit contra el Madrid i sent realistes, Hezonja anava sobrat però tampoc va guanyar el partit ell sol, les seves sèries de tir no van ser les millors i la seva actitud a pista no era dolenta però deixava bastant a desitjar: fent de palomero per lluir-se amb les seves espectaculars esmaixades o encarant-se amb un jugador del Madrid (Kasibabu) perquè li va fer un tap quan ell anava a fer una esmaixada després de que haguessin pitat passes. 
Per dir-ho de forma clara, ahir en Mario va anar de xulo, pot anar de xulo perquè és una passada de jugador, però a la que els rivals no siguin juniors i siguin jugadors d'Eurolliga ja veurem què passa.
Hezonja com sap tothom és un jugador bastant físic, amb un bon llançament des de mitja/llarga distància, amb una gran visió de joc (ahir va fer un parell d'assistències de superclasse), però ara, com a jugador junior que és, ha de treballar com el que més fins arribar a tenir una fitxa consolidada al primer equip.
Cal dir que en Mario és un fitxatge d'aquest any del Barça per el qual s'han pagat (si no tinc entès malament) 750.000 euros, que no és poc.

Vaig poder gravar un mate d'en Mario a l'escalfament totalment de concurs, ho podeu apreciar al minut 0:22 del vídeo següent:




Estadístiques: 1 partit, 34 minuts, 25 punts, 53'8 % tirs de dos, 25% triples (3/12), 100 % tirs lliures, 3 rebots, 4 assistències, 3 pilotes robades, 2 pilotes perdudes, 1 tap rebut, 1 falta comesa, 3 faltes rebudes, 19 de valoració. 

- Ludde Hakanson: base, junior de 1er any, 1'93 m, número 13, nascut a Suècia.

Hakanson ha estat el jugador que més m'ha impactat d'aquest torneig, un noi de 16 anys que juga com si d'un home de 30 es tractés, penetrant, dirigint, anotant quan l'equip més ho necessitava (2 triples vitals contra el Madrid) fan d'aquest suec un gran jugador de bàsquet.
No comet gaires errors i ajuda en totes les parts del camp, la seva defensa no és gens dolenta i tanca prou bé el rebot defensiu per ser un base.
A veure si en finals igualats manté aquesta serenitat amb la que juga, si és així, estem parlant d'un tros de jugador.


Foto: Andreu Rodríguez
Estadístiques: 2 partits, 26 minuts, 14'5 punts, 44'4 % tirs de 2, 44'4 % triples, 81'8 % tirs lliures, 4'5 rebots, 3 assistències, 0'5 pilotes robades, 3 pilotes perdudes, 0'5 taps rebuts, 3 faltes comeses, 3 faltes rebudes, 13 de valoració. 

- Milovan Draskovic: pivot, junior de 2on any, 2'11 m, número 18, nascut a Montenegro.

Pívot molt versàtil, llarg com ell sol pot córrer, jugar al pal baix o tirar de mitja distància. Tècnicament és prou bo, la mecànica de tir és suficientment ràpida i també és prou coordinat per la seva estatura.
Evidentment, li falta múscul, que ja ho anirà guanyant amb els anys.
L'únic "però" que li vaig trobar va ser la seva actitud, no amb la seva intensitat que era màxima lluitant cada pilota, sinó em refereixo a estar-se queixant els 40 minuts a l'àrbitre i a fer mirades desafiants als rivals quan fa algun tap (molt a l'americana), que és una cosa que es pot millorar fàcilment, però costa un esforç.
Així doncs trobo que Draskovic en un futur podria fer un excel·lent triplet de pivots a la selecció de Montenegro amb Dubjlevic i Mirotic (que actualment juguen  la lliga ACB) però que ha de millorar aquesta superioritat que es creu que té (no discuteixo si la té o no).

FOTO: Andreu Rodríguez
Estadístiques: 26 minuts, 14 punts, 47'4 % tirs de 2, 0 % triples (0/2), 83'3 % tirs lliures, 6 rebots, 0'5 assistències, 0'5 pilotes robades, 3 pilotes perdudes, 1 tap efectuat, 0'5 taps rebuts, 1'5 faltes comeses, 4 faltes rebudes, 14 de valoració. 

- Marc Garcia: aler, junior de 1er any, 1'97 m, número 7, nascut a Espanya.

El killer del Barça, amb un llançament bonísim de mitja/llarga distància. No només és un anotador, en Marc també ajuda en el rebot i en l'aspecte defensiu, on amb els seus braços llargs és capaç d'intimidar tal i com ho faria un pívot.
Internacional amb la selecció espanyola ningú té cap dubte que pot arribar a ser un gran jugador, sempre caracteritzat per aquesta efectivitat en el llançament. En el segon partit, amb l'absència de Mario Hezonja va ser ell qui va prendre el paper d'anotador i ho va fer realment bé. 
No és un jugador egoista però hauria de moure més la pilota.

Estadístiques: 2 partits, 29 minuts, 18'5 punts, 66'6 % tirs de 2, 30 % tirs de 3, 72'7 % tirs lliures, 5'5 rebots, 0 assistències, 1 pilota robada, 2 pilotes perdudes, 1'5 taps efectuats, 0'5 taps rebuts 2'5 faltes comeses, 6'5 faltes rebudes, 20'5 de valoració. 

Altres jugadors interessants: Stefan Peno (cadet), germans Moix. 

Maccabi Tel Aviv:

- Idan Zalmason: pivot, junior de 2on any, 2'05 m, número 7, nascut a Israel.

El físic d'aquest pivot imposa, però el seu joc va més enllà, té una bona visió de joc i no acostuma a cometre decisions equivocades. Cert és que ha estat bastant desencertat i els àrbitres tampoc no li han coincidit gaires faltes al seu favor que semblaven clares. 
Ha d'acabar d'aprendre a treure la pilota quan li fan el 2x1 sota la cistella, ja que això el porta a perdre bastantes pilotes quan realment tampoc fa barbaritats.
Té un tir fiable de mitja distància i això el fa un pívot ben perillós. 


Foto: Andreu Rodríguez

Estadístiques: 2 partits, 34 minuts, 15'5 punts, 37 % tirs de 2, 78'6 % tirs lliures, 6'5 rebots, 2 assistències, 0'5 pilotes robades, 5'5 pilotes perdudes, 0 taps, 2'5 taps rebuts, 2'5 faltes comeses, 5'5 faltes rebudes, 9 valoració. 

- Itay Segev: aler, junior de 2on any, 2'04 m, número 9, nascut a Israel.

Aler molt polivalent que va ser de llarg el millor jugador del Maccabi en els dos partits aportant tant en defensa com en atac, amb jugades espectaculars com una esmaixada després de rebot ofensiu contra l'Hospitalet.
Sempre molt fort al rebot ofensiu i atent en tot moment per a robar pilotes i fer taps em va semblar un jugador molt interessant, del perfil de Nico Batum.
No li vaig poder veure gaires defectes, només coixeja en el llançament de 3 punts i en menor mesura en els tirs lliures (cal dir que dels tirs lliures que va fallar un parell li van fer la corbata). 
Foto: Andreu Rodríguez

Estadístiques: 2 partits,  33 minuts, 11'5 punts, 66'6 % tirs de dos, 0 % triples (0/3), 53'8 % tirs lliures, 8'5 rebots (2 ofensius), 1 assistència, 1 pilotes robades, 3 pilotes perdudes, 1'5 taps efectuats, 3 faltes comeses, 6'5 faltes rebudes, 17'5 valoració

- Gal Gelinski: base, junior de 2on any, 1'90 m, núm. 10, nascut a Israel. 

Peça clau per l'equip israelí, es notava molt quan aquest jugador estava a pista, ordenava i manava.
Jugador molt intel·ligent, sempre se les enginyava per acabar sol sota la cistella, ja fos amb un bloqueig indirecte com amb un senzill canvi de mà. 
Ajuda en tasques defensives i al rebot (tan ofensiu com defensiu).
No és un jugador que busqui la jugada per entrar al top10 de jugades, sap el que fa amb un bàsquet efectiu.
La seva intensitat defensiva va fer que es carregués de faltes als dos partits i fa algunes passades bastant arriscades, però no és un base de playground

Estadístiques: 2 partits, 33 minuts, 12'5 punts, 41'7 % tirs de 2, 33'3 % triples, 90 % triples, 6 rebots, 3 assistències, 1 pilota robada, 4 pilotes perdudes, 1 tap efectuat, 4'5 faltes comeses, 4 faltes rebudes, 13 valoració. 

Altres jugadors interessants: Eden Paas, Ido Haifa. 


Torneig Junior de l'Hospitalet, primer dia (partits)

Ahir Divendres dia 4 de Gener vaig tenir la sort de poder anar a l'Hospitalet a veure les futures estrelles europees, avui tenia previst fer una petita síntesi de tots els partits que vaig veure (tots els d'ahir menys l'Hospitalet - Barça i Maccabi-Madrid) i fer una entrada de noms interessants. 

Cal dir que en aquest article esmentaré les mínimes estadístiques possibles ja que en categories inferiors les coses van molt més enllà dels números (no obstant a la següent entrada de jugadors interessants si que en posaré):

- CB L'Hospitalet 69 - 70 Maccabi Tel Aviv: una falta dubtosa a Zalmason castiga a l'Hospitalet que no pot sumar la victòria.

L'Hospitalet va fer un partit molt seriós on els va matar els primers minuts de cada quart, el primer va començar amb un parcial de 0-8. L'Hospitalet va anar sempre a remolc, mentre que el Maccabi jugava un efectiu passar i tallar amb un bloqueig a pal alt, amb un Zalmason (núm.7) que feia mal a sota l'aro i un Segev (núm. 9) omnipresent a les 2 cistelles.
Ara bé, l'Hospitalet va tirar del caràcter de jugadors com Carlos Barrera a la primera part per arribar a la mitja part amb un marcador de 36-35 favorable a l'Hospitalet. 

Foto: Andreu Rodríguez

El Maccabi va començar amb una zona 2-3 que va fer que els jugadors locals perdessin moltes pilotes. L'Hospitalet només aconseguia sumar amb contraatacs mentre que el Maccabi, en canvi, anava sumant des de la línia de tir lliure. 
Una defensa agressiva als últims minuts de quart va fer que l'Hospitalet encaixés un bon parcial a favor i que arribés a l'últim quart amb un marcador de 53-49.
L'últim quart va ser un carrusel de faltes i tirs lliures, portant constantment a David Jofresa a la línia de personal (va tirar 10 en total), 2 faltes en atac gairebé seguides de l'Hospitalet van fer molt de mal i després d'un cúmul d'errors per part dels dos equips Ido Haifa (núm. 8) va ficar un triple vital que va donar 4 punts d'avantatge al Maccabi (65-69) quan ja només quedava un minut i escaig.
Un triple d'un Irrutia que va fer un gran partit significava l'empat a 69, mentre que el Maccabi no aconseguia anotar, ara bé, Jofresa no va aconseguir anotar el triple i després d'haver agafat el rebot ofensiu, ell mateix va tornar a perdre la pilota.
L'última possessió va ser del Maccabi, el tir no va entrar però el rebot va anar cap a Zalmason bastant allunyat de l'anella que va rebre una falta bastant dubtosa (en cas de que realment ho fos, una falta bastant absurda) a falta d'un segon.
Zalmason va ficar el primer tir lliure i va tirar el segon a fallar, així doncs el partit va acabar amb el resultat de 69-70 pels d'Israel. 

Foto: Andreu Rodríguez

- Real Madrid 70 - 82 FC Barcelona: Hezonja decideix.

Partit interessant i amb molt d'espectacle per part dels dos equips. El partit va començar amb 5 punts seguits de Marc Garcia (núm. 7)  mentre que el Madrid només anotava a base de treball. Llavors va començar el show de Mario Hezonja, 2 esmaixades seguides d'aquesta futura estrella van fer que el públic de l'Hospitalet es poses dempeus (tot i que cal dir que quan agafava el rebot el Barça ell ja estava a lo "palomero").
Amb un triple de Hakanson i amb un Madrid off on només , l'entrenador madrileny es va veure obligat a demanar temps mort (12-18 al minut 7).

Foto: Andreu Rodríguez
El Madrid va tirar de la bona direcció de Albert Martín (núm. 5) i els punts de Valter Lindstron (núm.12) per arribar al final del primer quart amb un marcador favorable (19-17).
El segon quart no va tenir un ritme tant frenètic on només anotava Marc Garcia per part del Barça (amb alguna altra esmaixada d'Hezonja que en faria 4 al primer temps), i per part del Madrid Jonathan Kasiabu (núm. 16) feia una gran feina sota els taulells intimidant i anotant.
Amb una esmaixada d'un actiu Milovan Draskovic es va arribar al descans amb un marcador de 33-41.

El tercer quart va començar molt travat amb molts errors per els dos partits fins que Hezonja va decidir trencar el partit, 3 triples seguits i una esmaixada de concurs de l'escorta croat van ser mortífers per els blancs. A tot això el base culé (Hakanson) seguia fent un gran partit i un triple d'aquest donava la màxima avantatge de 13 punts (44-57).
El tercer quart va acabar amb el resultat de 48-60.

Foto: Andreu Rodríguez

El quart quart va estar marcat per una molt bona defensa dels exteriors del Barça sobre les estrelles madrilenyes, destacar sobretot el treball d'Ignasi Moix (núm. 6). Així doncs, els de Barcelona van anar eixamplant la diferència i quan faltaven 5 minuts els partit ja estava gairebé del tot decidit, va ser llavors quan jugadors del Madrid van començar a sumar des de la línia de tir lliure menter que Draskovic feia mal sota l'anella.
Amb l'intercanvi de cistelles es va arribar al marcador final: 70-82.

- KK Split 81 - 91 FIATC Joventut: el joc coral verd-i-negre s'imposa a les individualitats dels croats.

El partit va començar amb un ritme vertiginós, on Marc Bauzà i Agustí Sans aconseguien anotar de manera fluida. El marcador era favorable als verd-i-negres fins que va sorgir la figura de Paolo Marinelli (núm. 6), base del KK Split, que va donar un autèntic recital en el primer quart i ho va acabar emmarcant amb un triple a l'últim segon del quart, que va suposar un avantatge de 28-21 per l'equip croat. 
La Penya no aixecava cap i les cistelles de Marinelli, Gabric i Ivan Bender (núms. 10 i 12) feien mal i donaven una avantatge de 10 punts per el Split.
Va ser llavors quan jugadors com Gerard Gomila van tirar de caràcter i van aconseguir un parcial de 0-10, que van suposar l'empat al lluminós, a part,  Marinelli va cometre la seva tercera falta, el que va fer que s'hagués de seure al banc. 
Bender intimidava i anotava fàcilment però costava que li arribés la pilota ja que la defensa pressionant verd-i-negra (en especial una bona activitat defensiva de Xavier Assalit). 
Així doncs, amb un bon treball de la Penya, es va arribar a la mitja part amb un empat en el marcador a 49.
FONT: euroleague.net

El tercer quart per una defensa agressiva dels jugadors de la Penya, amb moltes pilotes robades i encert en el tir de tres punts (sobretot de Gomila). 
Ara bé, Bender no es rendia i era l'únic jugador de l'equip croat que mantenia el nivell. Es va arribar al final del tercer quart amb el resultat de 67 -74 (cal destacar la bona direcció de Sergi Costa en aquest quart).
L'entrenador croat va posar totes les seves figures a pista al principi de l'últim quart ja que veia que el partit perillava, i va aconseguir un parcial de 6-0 que va obligar a Paco Redondo a treure a Bauzà un altre cop.
Agustí Sans va forçar la 5na falta de Marinelli i això va suposaEl pr un dany irreparable per els croats, que a part no aconseguien tancar el rebot ofensiu on la penya castigava cada cop.
Un triple de Sergi Costa providencial i un bàsquet de Gomila en el rebot ofensiu van fer que s'arribés al final del partit amb el resultat de 81-91 favorable a la Penya.
Cal esmentar que només 5 jugadors KK Split van anotar durant el partit.

- Cajasol Sevilla 78 - 70 Union Olimpia Ljubljana: un parcial de 26-14 a l'últim quart salva al Cajasol.

El partit va començar amb un Cajasol molt endormiscat amb molt poca fluïdesa ofensiva on Emir Sulejmanovic dominava a plaer la zona dels sevillans amb esmaixades de gran potència que feien trontollar la cistella. 
Amb un primer quart per oblidar dels espanyols es va arribar al resultat de 14-25.
El mal dia del base britànic de l'Olimpia passava factura i quan Sulejmanovic es va assentar a la banqueta només Sajevic (escorta esquerrà, núm.11) era capaç d'anotar, mentre que els jugadors del Cajasol començaven a sumar,  Camino anotava 7 punts consecutius i la defensa de tot l'equip (destacant a Corrales i a Porzingis) provocava la reacció del cajasol. 
El partit es va tornar llavors en un "correcalles" ningú portava el ritme del partit i Diego Gallardo (núm. 11) era capaç d'anotar 8 punts en el segon període que reduïen l'avantatge dels eslovens.
S'arribava a la mitja part amb el marcador de 33-40 favorable a l'Olimpia.

La segona part va ser un duel entre Sulejmanovic - Porzingis i Sajevic - Corrales/Camino, tots 5 assumint els galons dels 2 equips. El tercer quart va ser un intercanvi de canastes constant.
El punt dèbil del Cajasol estava en el rebot ofensiu, ja que no l'aconseguien tancar de cap manera i al ficar tantes mans portava als eslovens freqüentment a la línia de personal.
Tot i així aquesta defensa agressiva li anava bé al Cajasol que anotava amb transicions ràpides.
El quart va acabar amb un 52-56 després de 2 tirs lliures forçats per Camino després d'una falta absurda d'un jugador eslovè. 

L'últim quart no va tenir gaire història, un parcial de 10-0 de bon inici va deixar "groguis" als de Ljubljana que només comptaven amb l'aportació de Sulejmanovic, aquest pívot bosni que dominava la zona. La bona defensa de Corrales feia que li fessin una falta antiesportiva i el Cajasol agafava una avantatge de 8 punts (70-62), quan faltaven només 4 minuts, llavors l'orgull de jugadors com Jules Dang Akodo (núm. 10) intentaven, sense èxit, atacar l'anella rival i només podien anotar de tirs lliures.
El partit va acabar amb el resultat de 78-70 favorable al Cajasol.

FONT: euroleague.net
A.

miércoles, 2 de enero de 2013

D'euro en euro i fitxo perquè em toca

Durant l'estiu, tots els equips de la Lliga Endesa s'han reforçat per tal d'afrontar la lliga amb la millor plantilla possible. No tots es reforcen igual, ja que han de fitxar d'acord amb el seu pressupost.

Un cop comença la temporada i passades unes 10-15 jornades, els equips fan un primer balanç considerant les opcions que tenen per entrar a la Copa del Rey i avaluen si ha estat un èxit, un fracàs o "ni fu ni fa".

Si el balanç és negatiu (un fracàs o "ni fu ni fa" depenent del prestigi de l'equip) calen canvis immediats, però aquests s'ajusten al pressupost i per tant, no seran els mateixos canvis per tothom. 

Tot seguit analitzaré els canvis que han anat succeint a la lliga i així poder comparar els luxes que es poden permetre uns equips i uns altres:

- Asefa Estudiantes: el balanç ha estat positiu, l'equip no té un pressupost gaire alt i està dins de la lluita de la Copa del Rey, per tant no hi ha hagut canvis.

- Assignia Manresa: ho comentava a la penúltima entrada que vaig fer al blog. El Manresa està fent una temporada per oblidar, però no té recursos suficients com per fer un canvi que salvi l'equip. 
A mitja temporada es va fitxar a Ferran Laviña, un jugador veterà que estava sense equip, la seva aportació és correcta: defensa els minuts que està a pista i molta feina de cohesió d'equip, però no és un jugador capaç de carregar-se l'equip a l'espatlla i guanyar partits.

FONT: ara.cat

- Blancos de Rueda Valladolid: l'equip amb el pressupost més baix de la lliga està fent una temporada molt seria, un rival súperdifícil de superar i que ha posat en problemes a la majoria d'equips amb els quals s'hi ha enfrontat. La seva sort, per això, no els ajuda massa, lesions dels seus jugadors importants i la fuga del seu 2 titular Uros Tripkovic al Fenerbache han forçat que el club faci un fitxatge (semblant al del Manresa) d'urgència: Román Montañez, un jugador que ja havia estat al club i que aquest any havia estat sense equip fins que el River Andorra el va repescar per jugar alguns partits.
Román farà el que podrà però no farà 15 punts per partit ni farà exhibicions com la de Tripkovic a Badalona. 
FONT: cbvalladolid.es
- Blusens Monbús: un dels equips revelació de la temporada, amb opcions d'entrar a la Copa del Rey, no s'han vist obligats a fer canvis substancials, l'únic canvi que han fet va ser fitxar a Bernard Hopkins (39 anys) els primers partits de la temporada per a substituir al llavors lesionat Robbie Hummel. Un cop Hummel es va recuperar, Hopkins va marxar ovacionat per l'afició degut al seu sacrifici i a tot el que havia donat per el club.

- CAI Zaragoza: l'equip ha respòs a les expectatives i lluiten per estar a Vitòria a la Copa, no han hagut de fer cap canvi, tots els jugadors han rendit com s'esperava i Joseph Jones, que en principi era un pívot que només havia de jugar a l'equip un mes, ha renovat fins al final de temporada. 

- Caja Laboral: un mal inici de temporada dels de Vitòria (sobretot a l'Eurolliga) va fer que Querejeta tingués molts mal de caps i tot va acabar amb la destitució de Dusko Ivanovic de la banqueta de l'antic Tau, on hi havia estat molts anys i on sempre havia guanyat molts partits i inclús, algun campionat. El seu substitut, Zan Tabak, de moment ho està fent realment bé i el Caja Laboral porta una bona ratxa. A la posició de base, es va fitxar un jugador semilesionat com Taylor Rochestie, que actualment ja no juga per l'equip, ja que s'ha fitxat a Omar Cook
També esmentar que el club va poder comptar amb la col·laboració d'Edu Hernández-Sonseca a principi de temporada per substituir al lesionat Milko Bjelica

FONT: euroleague.net
- Cajasol: l'equip d'Aíto va començar desastrosament, els fitxatges no es van adaptar a la lliga (ja que eren desconeguts i sense experiència) i el balanç de victòries i derrotes va ser escandalós al principi.
Amb la lesió del seu pívot Bradley Buckman (un "bluff"), van poder fitxar a Robert Dozier, el qual va fer uns bons partits però quan va acabar el seu contracte temporal va decidir marxar.
Amb la marxa de Dozier, també es va tallar a Buckman, i es va fitxar a Latavious Williams, un jugador que és un valor segur sota la cistella amb les seves dosis d'espectacle i el seu treball. Latavious no va renovar per la Penya per diners i tenia un contracte temporal en un equip d'Eurolliga, com el Brose Baskets.
Per a solucionar els problemes a la posició de base, van fitxar a Roderick Blackney, base veterà però bastant segur.
Amb aquests fitxatges, l'equip ha fet un canvi de dinàmica i ja aixeca cap.

FONT: teinteresa.es
- C.B. Canarias: aquest equip amb un pressupost baix no està fent una gran temporada però va guanyant partits i a hores d'ara està prou allunyat de la zona de descens com per efectuar canvis. L'equip és el mateix que a principi de temporada.

- F.C. Barcelona: aquesta no és la millor temporada del Barça, això és evident, però l'equip no ha fet canvis, potser degut a les 13 fitxes ja gastades per el club que obligarien (en cas d'un fitxatge) a desconvocar 2 jugadors per partit. Ara bé, amb les sensacions recuperades en els 2 últims partits del Barça, sembla ser que es confia plenament en l'entrenador i en l'equip.

- FIATC Joventut: la Penya està fent una temporada molt irregular (com ja vaig comentar en la meva última entrada al blog), però tampoc estan les coses tan malament com per fitxar, ja que el pressupost del qual es disposa és baix.
L'únic "fitxatge" que hi ha hagut ha estat pujar a jugadors de l'equip vinculat per substituir a jugadors lesionats en determinats moments, com ara Àlex Barrera per substituir a Pere Tomás a principi de temporada.

- Herbalife Gran Canaria: amb nous patrocinadors, aquest any el Granca disposava d'uns 5 milions més per fitxar, amb els quals s'ha construït un autèntic equipàs. Aquest equip ja està classificat per la Copa del Rey, el que es pot dir que ha estat un èxit (quedant encara 2 jornades). Així doncs, l'Herbalife no ha hagut de fitxar nous jugadors, només amb un contracte temporal a Paulo Prestes per a substituir a Xavi Rey, mentre aquest es recuperava de la seva lesió. 

- Lagun Aro GBC: temporada dura per l'equip de Sito Alonso després d'un any fantàstic. Els nous fitxatges, segons declaracions del mateix Sito, estan més per anar de tapas i de festa que per entrenar, però l'equip tampoc té diners per a fer gaires canvis. A principi de temporada es va fitxar a Richard Kuksiks, ja que faltava un jugador per a tancar la plantilla, el letó però, sembla ser que té les hores comptaves a l'equip blanc i blau ja que sona amb força el rumor de Matt Walsh, vell conegut de la lliga. També es va fitxar a un "saltimbanqui" com Jermaine Taylor, que ofereix molt d'espectacle però tampoc és un jugador determinant, i s'ha tallat a l'eterna promesa russa: Yaroslav Korolev

FONT: noticiasdegipuzkoa.com
- Mad-Croc Fuenlabrada: l'equip, com el Cajasol, va començar molt malament i es van veure obligats a fer canvis. Al no disposar de gaires calers per a fitxar grans jugadors van optar per un canvi de dinàmica a través d'un canvi d'entrenador. Es va fer fora a Porfi Fisac, el qual havia estat a Fuenlabrada 2 anys amb un rendiment més que bo però ja no treia el rendiment que tocava als jugadors. Amb el seu comiat va arribar Trifón Poch, especialista de salvar equips de la zona baixa. No es pot dir que el Fuenla es salvarà ja que el canvi de dinàmica ha estat total, però si més no, hi ha hagut un canvi d'actitud i tenen un coixí d'un parell de victòries. 
També s'ha fitxar al base Kristaps Valters, el qual tenia un contracte temporal a un equip alemany i ara intenta recuperar el seu millor bàsquet a l'únic equip espanyol on ha donat el seu màxim rendiment. I a última hora, també s'ha anunciat el fitxatge de Rob Kurz, un 4 amb experiència a la lliga, capaç de lo millor i de lo pitjor,

- Real Madrid: temporada per emmarcar la del club blanc, els fitxatges han estat un èxit i només han perdut un partit dels 15 disputats (l'últim contra el Barça). La cirereta del pastís havia de ser el fitxatge de Rafa Hettsheimeir després de les primeres jornades de competició, però tampoc està disposant de gaires minuts.
FONT: corazonblanco.com
- UCAM Murcia: l'equip murcià està jugant un bon bàsquet, es troba prou allunyat de la zona de descens i no s'ha vist obligat a fer cap canvi. Van tenir uns petits imprevistos a les primeres jornades amb el passaport del base Joe Ragland (el qual no va poder disputar unes quantes jornades) però tot es va solucionar i ara es disposa de tota la plantilla al complet. 

- Unicaja: després d'un estiu molt mogut per no tornar a fer el ridícul com l'any passat, l'Unicaja va tirar la casa per la finestra i va fer ni més ni menys que 11 fitxatges nous. Un d'aquests fitxatges, Sergi Vidal, es va lesionar i va ser substituït per Carlos Jiménez durant les primeres jornades, i el fitxatge més decepcionant dels de Repesa va ser l'aler-pívot James Gist, que es limitava a saltar i intimidar quan la seva aportació havia de ser molta més. Així doncs es va fer una mena de "canvi" poc habitual a Europa i es va canviar a Gist per l'MVP de l'última temporada, Andy Panko.

FONT: acb.com
- Uxue Bilbao Basket: l'equip de Bilbao ja està gairebé classificat per la Copa del Rey amb una temporada excel·lent, la majoria dels fitxatges estan fent molt bona feina i no s'han vist obligats a fer fitxatges encara que hi ha hagut problemes de lesions. 

-València Basket: els valencians han tingut molts problemes de lesions, tot i així la dinàmica de l'equip ha estat bona i ja estan classificats matemàticament per la Copa del Rey. Ara bé, molts canvis hi ha hagut a l'equip taronja: 15 jugadors han passat per aquest equip.
Amb la lesió de Thomas Kelati, l'equip va fitxar a Mindaugas Lukauskis, el qual va aportar en els partits que va estar i quan va acabar el contracte, va marxar. Kelati, però, va recaure de la seva lesió i van fitxar a Chris Quinn, un base-escorta que va donar un rendiment més que acceptable, però que quan Kelati es va recuperar va decidir tornar al seu país natal.
El rendiment del seu aler suplent, Marko Keselj, va ser molt pobre i se'l va tallar i es va fitxar a  un aler contrastat a Europa com és Mickael Gélabale, el qual ja ha jugat uns quants partits amb els taronges però, ara hi ha rumors que potser marxa a la NBA (tot i tenir contracte amb el València per tota la temporada).
En el joc interior, les baixes de Lishchuk i Faverani van donar lloc al fitxatge de Joffrey Lauvergne, un pívot que se'l coneix per el triple que va endollar al Manresa que va fer que el València guanyés in-extremis. Lauvergne actualment milita al Partizan de Belgrad. 

FONT: plazadeportiva.com

Què pretenc havent explicat tot això?
Pretenc fer veure que hi ha equips que es poden permetre uns privilegis i uns altres que no. És molt fàcil sortir del pou si tens molt milions fent un parell de fitxatges segurs, però no tant si no tens un duro.
Després d'haver llegit tot el que he escrit es pot arribar a la conclusió que equips com el Manresa, Blancos de Rueda, Lagun Aro GBC han necessitat fer canvis d'urgència però tampoc han pogut fer fitxatges de primer nivell / nivell mig. 
Altres equips com el Cajasol o el Mad-Croc Fuenlabrada, han pogut fer canvis de nivell mig amb els quals han pogut sortir del pou.
I per acabar, equips com el Caja Laboral, Unicaja o València si que s'han pogut permetre el luxe de tallar jugadors de primer nivell (Rochestie, Gist o Keselj) degut al mal rendiment que donaven per a portar altres jugadors de primer nivell també. Per exemple, del fitxatge d'Andy Panko per l'Unicaja no se n'ha parlat gairebé i estem parlat de l'MVP de la lliga de l'any passat que va col·laborar amb la màgica temporada del Lagun Aro GBC i Omar Cook, és un base que ha rendit a tots els equips on ha anat i en un final de partit ajustat no fallarà tirs lliures ni cometrà errors. Són fitxatges que saps que no sortiran malament.

Així doncs, potser hi ha equips que aquest any baixaran a l'Adecco Oro, però amb una desigualtat de condicions respecte una sèrie d'equips considerable. 
No se li pot dir injustícia perquè els patrocinis són els que són i no es poden canviar així com així, però alguna cosa s'hauria de canviar a la lliga perquè aquests fitxatges "per la cara" es reduïssin al mínim.

A.