Fitxatges "anti" per una lliga que ja sabem com acabarà?

Des del 6 de Gener que no estava de vacances, i com això del bloc enganxa i no pots parar, vaig decidir fer un parón, però com diria el mateix Rudy: "He volvido". 

I he volvido amb un tema que em mosqueja bastant, que és el fet de tornar als anys 80, on tothom sabia que la final de la lliga ACB seria Barça Madrid.

La crisi ha perjudicat als clubs que no disposaven de gaires diners, perquè una reducció 2 milions de pressupost no es nota si passes de tenir 32 a 30, però sí que es nota si passes de 3 milions a 1 (això sense esmentar tots aquells clubs que s'han vist obligats a desapareixer). 
Dintre aquest grup d'equips que sempre han disposat d'un pressupost baix, sempre hi ha hagut algun que degut a certa meravella, aconseguia lluitar per les primeres places de la Lliga ACB i inclús era capaç de derrotar al Barça i al Madrid (sense anar més enllà de la Penya de Ricky i Rudy). És evident que aquests són casos excepcionals que es donen 1 cop cada 10 anys i que, en el cas de la Penya, ja és aigua passada i s'ha d'esperar a una nova generació de jugadors. Ara per ara, clubs com la Penya i l'Estudiantes viuen de la pedrera, i altres clubs com el Blancos de Rueda Valladolid o La Bruixa d'Or Manresa, viuen de miracles any rere any. 

Tot i així sempre hi havia clubs com l'Unicaja, el Caja Laboral (TAU) o el València Basquet (Pamesa), que també tenien prous calers i més d'un cop donaven la sorpresa. Aquests clubs porten uns últims anys bastant grisos, l'Unicaja s'ha vist immers en desastres (tot i no perdre la llicència A) i en resultats francament dolents, el Caja Laboral segueix jugant a un bon nivell, però s'ha vist molt afectat per la marxa de jugadors molt importants en els últims anys i el València, doncs com sempre, és un equip que té bons jugadors, que fa un joc prou maco, però que mai acaba d'explotar. Així doncs, aquests equips poden lluitar a un sol partit contra els 2 grans, però en una sèrie de 5 partits tenen poc a fer. 

Quedarien per esmentar els clubs amb un pressupost "mitjà", que són els qui fan millor paper últimament com el CAI Saragossa o l'Herbalife Gran Canària, però a la llarga passa el mateix que he esmentat prèviament: és molt difícil que aquests equips competeixin 5 partits seguits contra el Barça o el Madrid. 

Havent analitzat els diferents tipus d'equips, queda prou clar que la lliga té dos gegants, i que és molt difícil que les coses canviïn a hores d'ara, i això el Barça i el Madrid ho saben. 
És per això que, segons el meu punt de vista, els fitxatges que s'estan fent són fitxatges "anti" de cara als enfrontaments que es preveuen entre aquests dos equips.

Per explicar què és un fitxatge "anti" em basaré en el Mundial que es va jugar el 2006. En les semifinals, es va jugar un partit dels que queden gravats a la memòria de qualsevol fanàtic del bàsquet: Grècia contra Estats Units, va guanyar Grècia, i el pívot grec Sofoklis Schorchianitis va marcar les diferències, dominant en les dues cistelles.

Espanya per la seva banda va guanyar a Argentina i es va classificar per la final, ningú sabia qui defensaria al pivot grec, Pau Gasol era un jugador massa fi, Jorge Garbajosa també i Felipe Reyes un pel baix. Així doncs, va aparèixer en escena un pivot que en el seu moment només era "el hermano de..." i jugava un paper testimonial en aquella selecció, si senyor, parlo de Marc Gasol. Marc va secar a Schorchianitis a la final, no li va deixar fer res de res, Espanya va guanyar (en part gràcies a la poca aportació de Sofo per part grega) i Marc Gasol es va convertir en l'Anti-Sofo.

FONT: solobasket.com

Aquests són els jugadors "Anti", jugadors que són capaços d'ofegar (basquetbolísticament parlant) a jugadors de l'altre equip.

I és que Barça i Madrid estan realitzant aquest tipus de fitxatges (no tots evidentment), però si que n'hi ha 3 de clars.

Per part del Barça:

- Joey Dorsey: a molts els va sobtar el fitxatge d'aquest 5 baix, poc tècnic però molt energètic. Capaç de lo millor i de lo pitjor, Dorsey és un pívot molt mòbil i atlètic. Està clar que no se l'ha fitxat per durar 15 partits al Caja Laboral sense jugar, ni per deixar tirat a l'equip amb el qual va guanyar l'Eurolliga a mitja temporada. 
Sota el meu parer, el seu fitxatge té un motiu: els "trajes" de Felipe Reyes cada cop que el Barça juga contra el Madrid. Cap dels pívots del Barça ha estat capaç de defensar a Felipe en aquests últims anys i aquest any ha estat un autèntic desastre per part blaugrana, fins al punt que Felipe ha estat l'MVP de la final de la Lliga ACB.
Així doncs, diriem que Dorsey hauria de ser l'Anti-Felipe. 

FONT: encestando.es

- Kostas Papanikolau: des que Pete Mickeal estava en forma que el Barça ha patit molt contra alers forts, tant en situacions de tancar el rebot com en situacions de defensa al pal baix al 3 contrari. Joe Ingles no donava el pes en aquesta posició de 3 fort i a la final de la lliga ACB el Barça ho va patir de mala manera. Els 5 primers minut de partit (els que jugava Carlos Suárez) el rebot no estava ben tancat i el Madrid treia avantatge quan el ex-estudiantil postejava, que Pablo Laso no el tornés a utilitzar són altres temes dels quals ningú en sap res. 
Però no tan sols això, un jugador com Tremell Darden es va guanyar la renovació al Madrid gràcies a la fluixa defensa al pal baix, on va fer molt mal durant tots els partits de la final.
Inclús un jugador fi com Rudy feia mal a prop de l'anella quan jugava d'aler.
Per tant, Papanikolau ha de ser aquest anti-3 que faci que Darden, Rudy no s'acostin a l'anella.
Cal dir que aquest cas no és tan descarat com el de Dorsey, ja que sóc conscient que a la Lliga Endesa hi ha milers d'alers forts (i més que n'hi haurà aquest any), és a dir, que és un fitxatge que necessitava el Barça, però està clar que el Madrid sempre ha atacat als blaugranes des de la posició del 3 fort. 

FONT: encestando.es

Per part del Madrid, està clar que els hi faltava un 5 amb alçada a part de Mirza Begic, degut que el rendiment del pivot eslovè era irregular.En els derbis, quan Begic no estava a pista per problemes de faltes, per poca concentració o per cansament, el Barça se n'aprofitava col·locant a Ante Tomic prop de la cistella, ja que el segon pívot alt que suposadament havia de jugar minuts, Rafa Hettheimeir no va quallar en cap moment a la disciplina blanca. Pablo Laso es veia obligat a jugar amb un 5 de 2 metres com Marcus Slaughter per defensar a Tomic, els resultats no eren espantosos degut a la força de la naturalesa que és el nord-americà, però no deixen de ser gairebé 20 centímetres de diferència. 

Així doncs, el Madrid ha fitxat un 5 capaç de defensar a pivots alts com Tomic en els moments que el center titular no estigui a pista, aquest és Salah Mejri, un pivot ben llarg amb la missió clara de canviar molts llançaments, intimidar i finalitzar des de sota l'anella per tal  que el pivot croat del Barça no es senti còmode (ja ho va aconseguir en els duels que van enfrontar el seu equip, el Blusens Monbús, contra el Barça).

FONT: lavozdegalicia.es

Els altres fitxatges realitzats per els dos clubs (Nachbar i Bourossis) sí que han estat fitxatges per "necessitat". Amb això vull dir que els dos són jugadors del mateix perfil que el jugador al qual substitueixen (C.J. Wallace i Mirza Begic respectivament) que han estat fitxats per omplir la plantilla i amb la missió de realitzar un bon paper i no desentonar. 

Com a conclusió final, penso que els dos equips grans de la competició són totalment conscients que el bacallà es repartirà entre ells dos i estan movent les fitxes d'un taulell d'escacs perquè els duels entre els dos siguin una batalla amb mil i una alternatives per no tenir cap forat negre en determinades situacions. 

Això vol dir que tornem als anys 80? El meu instint diu que algun d'aquests dos projectes multimilionaris fallarà estrepitosament aquest any, però en cas que així no sigui, molt probablement estiguem parlant d'un altre any amb finals de Barça contra Madrid.

A.