La Penya, aquest equip que no competeix fora de casa

Jo, redactor d'aquest blog, sóc fan incondicional de la Penya des de ben petit, soci número 5730 i acostumo a anar a l'Olímpic sempre que puc.

Em vaig enganxar al bàsquet amb un jove de 19 anys que es deia Rudy Fernández que meravellava cada partit, un xaval de 14 que es deia Ricky que era una màquina i jugadors de nivell com Lubos Barton, Charles Gaines, Demond Mallet o Robert Archibald.

Aquella Penya feia Showtime, guanyava partits, es classificava per participar a competicions europees, i fins i tot alguna temporada sortia del tot rodona i guanyàvem campionats (la temporada 2007 - 2008 va ser tot un èxit en aquest aspecte).

FONT: marca.com

Però llavors, poc a poc, van anar desapareixent aquests jugadors que feien el joc de la Penya un dels més atractius d'Europa (escriuré una entrada en un futur proper d'aquests jugadors que van "fugir").

FONT: fotos.lainformacion.com

El cas és que des de fa uns 3 anys el joc de la Penya ja no és el que era i l'objectiu principal és la permanència i si tot surt bé, podríem estar parlant d'un equip que pretén classificar-se per la Copa del Rey o per el Play-Off.
Evidentment, hi ha hagut una reducció de pressupost que ha afectat i ha influït en aquest "bajón" que ha tingut la Penya, però més enllà d'això, sempre es fitxa a uns jugadors que fan que un tingui dubtes:
- Aquests jugadors realment senten els colors?
- Només juguen bé quan els interessa?

Aquest és el cas de la Penya d'aquest any, un equip que de vegades dóna bones sensacions i es pot arribar a pensar que hi ha equip per estar a la Copa del Rey, però altres vegades és un fracàs i la Penya perd de molts i molts punts.

FONT: dominicanosenbasket.com

Podem treure alguna conclusió d'aquesta irregularitat de l'equip?

Si ens fixem en els resultats, podem veure clarament com el FIATC Joventut de Badalona punxa sempre fora de casa, on perd per molts punts i on aquest any només ha guanyat un partit dels 7 disputats (el balanç total de partits guanyats-perduts és de 7-8).
Dels partits que parlo són aquests:

Caja Laboral |

FIATC Joventut

92 |

76

Gescrap Bizkaia Bilbao Basket |

FIATC Joventut

80 |

62

CAI Zaragoza |

FIATC Joventut

77 |

57

Valencia Basket Club |

FIATC Joventut

107 |

75

Herbalife Gran Canaria |

FIATC Joventut

80 |

50

Tots aquests partits, han estat una gerra d'aigua freda per tot aficionat verd-i-negre, on l'equip des del minut 0 ha mostrat poques ganes, poca agressivitat i quan l'equip rival ha apretat, han baixat els braços.
No estic dient que la penya tingui un mal equip, de fet, l'equip verd-i-negre ha pogut guanyar amb clara solvència partits a casa contra rivals, a priori, del mateix nivell que el CAI (sense anar més lluny, l'Estudiantes).

Per acabar d'exemplificar que l'equip no sap jugar he fet uns gràfics, no pretenc trobar culpables i dir "la culpa és de X“ ja que de ben segur que aquest jugador X treballa dia rere dia.

Ho exemplificaré amb dos gràfics de columnes, el primer de tots, compara els punts encistellats a casa i els punts encistellats a fora: 

Com es pot observar, només hi ha dos jugadors que anoten més fora de casa, però ho fan de manera gairebé negligible. 
Hi ha altres jugadors, en canvi, que realment els influeix el fet de jugar a casa o no, i la seva aportació baixa exponencialment.

Però bé, com tots sabeu, al bàsquet no tot són punts i hi ha un apartat a les estadístiques que intenta reflexar una valoració del jugador sumant tot allò que ha fet bé i restant tot allò que ha fet malament. 
També he elaborat un gràfic amb les valoracions dels jugadors:

Cap jugador valora més fora de casa que a l'Olímpic de Badalona, i això ha de ser degut a una mentalitat dèbil de tots els jugadors o de l'equip en general i cal un canvi immediat, ja que la pròxima jornada l'equip verd-i-negre visita la pista del Madrid, els quals tindran ganes de demostrar el que són després de perdre el seu primer partit a les 15ena jornada de lliga a la pista del Barça, i si no espavilen els jugadors de Salva Maldonado els caurà una de bona.

També cal esmentar que aquestes taules que he fet només contenen les estadístiques (extretes de la pàgina web de l'ACB), però les sensacions van molt més enllà, molts jugadors (no tots) en aquests partits fora de casa, se'ls hi encongeix la mà en els moments que l'equip els demana i en canvi, quan el partit ja està dat i beneït es dediquen a anotar i a fer el partit per el seu compte. 


Així doncs, un soci com jo està preocupat perquè no sap si el seu equip té un problema d'actitud o bé, hi ha jugadors que són mercenaris i només juguen bé davant de la seva afició.

Sigui com sigui, ara i sempre... FORÇA PENYA!

A.

La mala sort de l'Assignia Manresa

Tot aficionat del bàsquet és d'un equip, més hooligan o menys, però tot aficionat al bàsquet té uns altres equips "especials".
Aquests equips "especials" són els que quan estan a la zona de descens, pateixes, els que quan guanyen, te n'alegres, és a dir, aquells equips que t'agradaria que guanyessin tots els partits de la lliga menys dos (els que juguen contra el teu equip).

Aquest és el meu cas, tot i que jo sóc verd-i-negre de tota la vida (tot i que hi ha Diumenges que no m'identifiqui massa amb els jugadors), equips com l'Estudiantes o el Manresa em "cauen bé" i són d'aquests equips especials que deia al principi.
L'any passat vaig patir per l'Estudiantes, ja que van ser temps difícils i l'equip no rutllava de cap manera.
Aquest any, en canvi, pateixo per l'equip amb més mala sort de la Lliga Endesa, parlo senyores i senyors de l'Assignia Manresa.

FONT: noticias.lainformacion.com

El Manresa comparteix l'última posició de la lliga amb el Lagun Aro GBC de Sito Alonso (al qual també li tinc especial apreci però no tant) amb 2 victòries i 13 derrotes, a 2 victòries del 16 classificat: el Mad-Croc Fuenlabrada.

En aquest inici de lliga, hi ha hagut equips que van començar molt malament, amb un balanç de victòries-derrotes escandalós, com l'Assignia Manresa. Ara bé, aquests equips, ja sigui a base de diners o a base d'algun canvi amb sort han aixecat cap i ja van sumant les seves victòries. 
Per exemple, el Cajasol del gran Aíto Garcia Renesses, ha fitxat ni més ni menys que a Latavious Williams i a Roderick Blackney a meitat de temporada ja que els jugadors que tenien no donaven el pes, i això ha suposat un plus per al Cajasol i ara comença a guanyar partits amb una clara solvència.

Ara bé, el Manresa no disposa d'aquests diners, i l'actitud dels jugadors tampoc sembla que ajudi massa. L'any passat, els partits al Nou Congost eren pur espectacle, l'Assignia tenia un equip súpercompetitiu i que oferia un molt bon bàsquet. 

Tot sigui dit (i sense treure mèrits als encarregats de fer la feina d'scouting), els fitxatges van ser tot un èxit: Justin Doellman, el qual ja havia demostrat ser un gran jugador a Alacant, va ser una de les estrelles de la lliga 2011-2012, anotant i liderant l'equip en tot moment. Micah Downs, a base de esmaixades i tirs era un valor segur que sempre aportava els seus 10-15 punts per partit. Josh Asselin i Javi Rodríguez tornaven a oferir la seva millor cara amb un rendiment excel·lent i mentrestant, el "desconegut" Kieron Achara, barallava cada pilota sota el cèrcol. I Adam Hanga era una de les revelacions de la lliga amb la seva elegància i la seva polivalència.

FONT: zonadostres

Aquest any, les noves incorporacions, no es pot dir que hagin sortit del tot malament, però està clar que empitjoren l'equip de l'any passat: Charles Ramsdell és un molt bon jugador però no és tan regular com era Doellman, Troy DeVries és un gran anotador però molts cops sembla que el partit no vagi amb ell i desconnecta totalment i Aleksander Yanev no està donant el resultat esperat. L'únic que es podria dir que està aportant més del previst és el pívot Oliver Arteaga.

A tot això cal sumar els problemes físics de Javi Rodríguez (base titular) i la poca aportació de jugadors importants com Hanga (els primers partits, ara ja està al 100 % i acostuma a fer partidassos) o Asselin en alguns partits on més se'ls necessita.

Però a part de la plantilla que tinguin, la cosa va molt més enllà i és que alguna cosa passa a Manresa, no pot ser que l'equip tingui tan mala sort. L'Assignia s'ha trobat amb finals de partits ajustats contra molts equips i no ha sigut capaç de guanyar, jo li dic mala sort ja que hi he reflexionat profundament i no li he trobat cap altra mena d'explicació a part de les evidents (com ara els diners). Dels partits que parlo són els següents:

Blusens Monbus |

Assignia Manresa

83 |

78

Assignia Manresa |

Blancos de Rueda Valladolid

81 |

83

Assignia Manresa |

Lagun Aro GBC

88 |

89

Assignia Manresa |

Valencia Basket Club

86 |

87

CB Canarias |

Assignia Manresa

81 |

78

                                                           (FONT: acb.com)

Tots aquests partits, han estat partits on el Manresa guanyava amb solvència la majoria del partit, però als instants finals, decisions errònies i encert de l'equip rival fan que el Manresa acumuli una ratxa de derrotes considerable.

Sense anar més lluny:
- Assignia Manresa vs. Lagun Aro GBC (jornada 6): el Manresa tenia ben encarrilat el partit tot i no haver anat gaire per davant en el marcador, el base de l'equip rival, que estava "on-fire" a l'inici de la competició, Raulzinho Neto, tenia problemes de faltes. Mentrestant, Ramsdell tenia el dia en el llançament exterior i Javi Rodríguez dirigia magistralment. Però de sobte... PAM! El Lagun Aro amb un tres i no res i amb la bona feina de Javi Salgado i l'encert de Richard Kuksiks en el llançament exterior van apretar les cordes i van portar el partit a la pròrroga, on David Doblas va fer els 5 minuts de la seva vida i va fer que els blanc-i-blaus guanyessin un partit vital.
-Assignia Manresa vs. Valencia Bàsquet club (jornada 14): el Manresa va dominar durant tot el partit davant d'un València Bàsquet que no estava jugant el seu millor bàsquet. Hanga dominava a plaer, i hi havia encert en el tir exterior. Però un ex-manresà, Justin Doellman, es va posar manos a la obra i va anotar ni més ni menys que 24 punts. Ara bé, la cirereta al pastís la va posar un jugador amb contracte temporal de l'equip taronja, Joffrey Lauvergne, aquest jugador havia llençat un sol triple en tots els partits que havia jugat a la Lliga Endesa, i l'havia errat, ara bé... Quedant pocs segons, perdent de 2 i a passe de Pau Ribas, Lauvergne no va fallar el triple que els va donar la victòria als taronges i va fer que els Manresans que animaven al Nou Congost marxessin amb un pam de nas cap a casa. 


I així podríem seguir, si el Manresa hagués guanyat 2 partits d'aquests 6 en els quals ha tingut opcions fins al minut 40 otro gallo cantaria i tots estaríem molt més tranquils.

Clar està que el Manresa també ha tingut temporades dolentes i s'ha acabat salvant, però aquest cop, sembla que la cosa va de debo i fa tenir esgarrifances. 

Què s'ha de fer per a millorar això? Fitxar? No hi ha calers. Canvi d'entrenador? El cos tècnic suposo que confiarà amb Ponsarnau, que ha salvat l'equip en més d'una ocasió com aquesta. 

Un verd-i-negre us dóna tot el meu suport, manresans, tan de bo us en sortiu i ens atrapeu, que tampoc estem tan amunt,

A.

F.C. Barcelona, què està succeint?

Feia molts mesos que no escrivia cap entrada al blog, amb els estudis i el bàsquet m'ha estat del tot impossible, ara que tinc una bona estona vull fer una sèrie de reflexions respecte un tema que m'encurioseix força... El desastre del F.C Barcelona. 
Amb aquesta entrada vull analitzar la situació que s'està vivint i a veure si entre tots podem esbrinar qui és el culpable: Pascual? Creus? Els jugadors?

Avui dia 26 de Desembre, l'equip amb més pressupost de l'ACB, el Barça, porta un balanç de 7 victòries i 7 derrotes i lluita per entrar a la Copa del Rei, un objectiu que l'haurien d'haver assolit fa jornades. El Barça té un pressupost de 28'7 milions (3'7 milions per sobre del segon equip/secció amb més pressupost, el Madrid). He trobat un gràfic bastant il·lustratiu que reflexa la situació actual:

Està clar que aquí passa alguna cosa. QUINA?

1. JUGADORS:

1.1 Bases

- Marcelinho Huertas: un dels millors bases que juga a Europa, sense cap mena de dubte, ràpid, amb la seva clàssica efectiva bicicleta, decisiu, capaç de meravellar amb les seves assistències. Però... Està al seu millor nivell? Marcelinho aquest any intercala partits excel·lents (va ser l'MVP de la quarta jornada de l'Eurolliga) amb partits mediocres, on sembla que el partit no va amb ell, és a dir, força irregular, i sinó que li preguntin als que el tenen al Supermanager.

Font: mundodeportivo.com

- Víctor Sada: base físic, molt treballador, bon defensor i amb molts intangibles, però ei... No ens enganyem, no és un jugador determinant, partit rere partit els bases de l'altre equip el floten perquè tiri. 2'9 punts per partit aquest any acompanyen el seu supercontracte de 800.000 euros l'any durant 4 anys.

- Sarunas Jasikevicius: 36 anys, un dels millors bases europeus de la dècada, ha arribat a marcar diferències, però per dir-ho clar: està vell, pot jugar 10 minuts de qualitat molt bons i això no li treu ningú però Sarunas queda desconvocat la majoria de partits i això fa que a vegades no estigui al to que cal, fora de ritme. Està capacitat per tirar-se l'equip a l'esquena si cal però no ho podrà fer cada partit.

1.2 Escoltes: 

- Juan Carlos Navarro: crec que no cal que digui res de Navarro, un dels millors 2's d'Europa als seus 32 anys, amb la seva bomba, els seus triples i el seu flopp... les seves faltes rebudes volia dir (perdó, un és de la penya i no ho pot evitar). Ara bé, Navarro està passant per un mal moment físic i s'ha perdut uns quants partits per lesió, on l'equip l'ha trobat a faltar, i altres dies quan ha tornat, no ha pogut jugar al 100 % (sense anar més lluny l'altre dia a Málaga amb un 2/11 en triples).  Quan l'equip el necessiti sempre estarà i de ben segur que al TOP 16, a PlayOff's o on sigui farà partits de 20ipico punts que els hi donarà la victòria, però ara mateix tampoc pot fer-ne més.

- Álex Abrines: el nou Rudy... 19 anys, fitxat aquest any de l'Unicaja de Málaga, on l'any passat amb pocs partits va ser de les poques notes positives de l'Unicaja trencant rècords de jugadors joves. Malgrat això, aquest any està fent una temporada per oblidar, ha volgut donar el salt a un equip de primera fila massa d'hora, els seus 1'5 punts i 0'3 valoració per partit ho demostren. Cal tenir paciència amb Abrines, és jove i serà un crack de ben segur però, està en el lloc adequat? No ha de tenir molta pressió quan Navarro no hi és?

1.3 Alers:

- Pete Mickeal: com Navarro, poc puc dir d'aquest jugador, totalment consolidat al bàsquet d'elit, amb la seva prodigiosa esquerra, lluitador, sembla que ha deixat enrere les lesions i aquest torna a estar al 100 %. Tot i que aparenta 28 anys amb la seves ganes, en té 34, així que tampoc li queden molts anys de bon bàsquet.

- Joe Ingles: un 3 polivalent, capaç de jugar el bloqueig directe, capaç de jugar de 2 o inclús de 4, esquerrà. Una de les peces més cotitzades aquest estiu ja que el Barça semblava que tampoc hi comptava gaire amb ell. S'ha quedat al club i "el bo d'en Joe" (que diria en Robirosa), va fent els seus números, en els minuts que està a pista, però no se'l veu del tot a gust. Als jocs olímpics, era la peça clau de la selecció d'Austràlia: anotava, rebotejava, assistia... I no és que Australia no tingués un bon equip (Patty Mills, Brad Newley, Matt Nielsen, Aaron Baynes...), per què no fa el mateix al Barça? Mai ho sabrem.

Font: solobasket.com

- Xavi Rabasseda: paper defensiu, rol de jugar 10 minuts, per donar el màxim d'intensitat possible i si entren els triples, ficar-ne un parell. 2'6 punts per partit no deixen de ser pobres per un jugador que podria ser determinant en un equip de mitja taula.

1.4 Alers-Pívots:

- Erazem Lorbek: temporada per oblidar la de l'eslovè, renovat aquest estiu per tres anys amb tres milions per temporada (el doble del sou de tots els jugadors de la Penya junts), problemes físics no deixen que aquest aler-pívot estigui còmode, quan sempre havia fet uns números molt dignes i regulars, amb la seva elegància al pal baix i el seu bon tir de mitja/llarga distància. 

FONT: siol. net

- C.J. Wallace: lluitador, amb un tir exterior decent, i gran mastegador de xiclet. Tot i que aporti moltes coses que no es veuen a les estadístiques (com Víctor Sada), no deixa de ser un jugador justet si l'equip aspira a guanyar l'Eurolliga. Cal dir, que Wallace va fer UN partidàs l'any passat a les finals de l'ACB contra el Madrid, però ha fet gaires coses més?

- Marko Todorovic: va marxar de la Penya per la porta del darrere dient que marxava perquè volia tenir minuts a l'ACB, des de la banqueta desconvocat segur que pensa que la seva elecció va ser la millor de les possibles. És un jugador amb molt de talent, jove (20 anys) i és una de les futures estrelles del bàsquet montenegrí, però, a hores d'ara, està verd i l'única manera de millorar seria jugant minuts i minuts, cosa que al Barça no farà.

1.5 Pívots:

- Ante Tomic: molt tècnic, amb uns moviments delicatessen al pal baix. Se'l acusa de que influeix poc al joc per les seves estadístiques ("desintangibles"), pot acabar amb 15 punts i 10 rebots però haver fet un partit mediocre, on els pívots de l'altre equip se l'han menjat amb patates. Un misteri aquest jugador, ja que sembla que pot donar més però no vol.

- Nathan Jawai: pívot gros, intimidador, amb un salt descomunal per el seu físic. A la pretemporada es van crear moltes expectatives al voltant d'aquest jugador però pel que sembla va ser una cortina de fum, Jawai fa partits bons, apareix gairebé sempre al TOP7 de les millors jugades amb esmaixades i taps espectaculars, però no és un pívot que marqui les diferències.

2. Entrenador: 

- Xavi Pascual: un gran palmarès amb pocs anys però... Ha guanyat campionats amb els millors jugadors d'Europa jugant un bàsquet defensiu i conservador, un bàsquet que no enganxa a l'aficionat (els pocs milers de persones al Palau Blaugrana partit rere partit ho demostren).

Claus: 

1) El seu mal ús dels bases (veure l'entrada que vaig fer al Març de l'any passat) està acabant amb el joc de Marcelinho. Aquesta confiança pot ser també la que està fent que Lorbek, el que hauria de ser el millor 4 de l'ACB, estigui jugant com està jugant.

2) Va veure Xavi Pascual jugar a Ingles als Jocs Olímpics? Sap del que és capaç?

3) Minuts dels joves: Abrines, Rabasseda i Todorovic són jugadors que d'aquí un parell d'anys haurien de ser jugador de la seva selecció, amb un talent innegable, cap dels 3 disfruta dels minuts que hauria de jugar.

Font: marca.com

4) Poca confiança amb els jugadors de la pedrera: el Barça B està jugant a l'Adecco Oro, la segona divisió espanyola i dels jugadors d'aquest equip hi destaca sobretot un jove jugador bosni, que es diu Mario Hezonja, aquest futur crack ha disputat 5 minuts a l'Eurolliga en total i 2 o 3 contra uns americans que es feien passar per els Dallas Mavericks el passat 9 de Novembre. Així com Hezonja també hi ha jugadors que es mereixerien alguna oportunitat (Creus, Mbaye, Ericksonn...).

5) Filosofia de joc: altres anys el Barça sempre havia guanyat a partits a pocs punts, aquest any, vist que l'equip no rutlla, s'hauria de canviar la filosofia, té un equip que pot jugar al run&gun com el Madrid, jugades amb transició que acabin amb triple de Navarro, coast-to-coast de Marcelinho que pot acabar ell o pot doblar la pilota. Té jugadors per fer-ho (Tomic i Todorovic poden córrer la pista com si fossin exteriors per exemple), per què no s'arrisca? 

3. Directiva:

- Joan Chichi Creus:

Sempre havia fitxat els millors jugadors d'Europa, i la cosa rutllava bé, el Barça anava guanyant. Ricky Rubio, Terrence Morris, Boniface Ndong, Erazem Lorbek, Pete Mickeal, Marcelinho Huertas van donar tots un resultat excel·lent. 

Ara bé, aquest últims anys es pot dir que s'està coronant: Chuck Eidson o  CJ Wallace i la marxa de Fran Vázquez o Ndong aquest mateix any, el delaten.

I és que Wallace, l'any passat, va ser criticat tota la temporada fins que a la final de l'ACB va despertar i va fer un partit bo, arrel d'això es pot dir que el van renovar (suposo que darrere hi ha un treball als entrenaments, però tenia ja un peu fora de l'equip)... Què passa? El Barça és una ONG? Wallace és un jugador justet, i no aporta la seguretat que portava Terrence Morris, és culpa de CJ? NO rotundament, ell fa el que pot.

Font: mundodeportivo.com

Víctor Sada i Lorbek tenen un contracte sota el braç del qual podran viure molts anys. És culpa d'en Víctor o de l'Erazem que els hi paguin la milionada que els hi paguen? NO rotundament, només faltaria que es queixessin per cobrar massa.

És la filosofia del Barça fitxar a jugadors joves i explotar-los? NO rotundament, sempre han estat de fitxar lo mejorcito i guanyar. 

També cal dir que Creus es va lluir confeccionant una plantilla de 13 fitxes, ja que a part de que un ha de quedar desconvocat cada partit (i això fa baixar la moral), tanca la porta als jugadors de la pedrera (així que tampoc és tot culpa d'en Pascual).

Sembla ser que el Barça ha de fitxar algun jugador per a sortir del pou, ja que disposen de diners per fer-ho, però què han de fitxar? Un base que marqui la diferència? En tenen 3. Un escolta? Li tancaria totalment la porta a Abrines. Un aler? També en tenen tres. Ara mateix s'està negociant amb el fixatge de Pops Mensah Bonsu (ja que Nathan Jawai s'ha lesionat), un jugador que ha estat descartat per la meitat d'equips a les 2 jornades de lliga per el seu historial de lesions. Si es fitxés aquest jugador per a tota la temporada, quedaria una plantilla de 14 jugadors, un desastre tot plegat.

Així doncs, qui falla? Opineu-ne al respecte.

A.

La permanència està cara (part II): Tots som estu!

Com vaig anunciar l'altre dia, la permanència està cara i a 7 partits perquè acabi la lliga regular, l'Estudiantes es troba a 3 victòries de les posicions que el treuen de la zona de descens i si baixés, seria una gran desgràcia per tot aficionat que enten de bàsquet.Un dels equips amb major pedrera no tan sols d'Espanya, sinó d'Europa.

La situació és delicada ja que els 2 equips que té a tres victòries (UCAM Múrcia i Blusens Monbús), van forts i amb fitxatges o un canvi d'actitud important estan guanyant partits importants. Dels equips que tenen a 4 victòries (Gran Canária i Mad-Croc Fuenlabrada), potser n'està una mica lluny i a sobre, contra el Fuenlabrada té el bàsquet average en contra, és a dir, que en si quedèssin amb les mateixes victòries al finalitzar la lliga, el Fuenlabrada estaria per sobre la classificació.
A part, els últims classificats (empatats amb l'Estudiantes), el Blancos de Rueda Valladolid, està aixecant el cap i lluitant tots els partits.

Per tant, podem dir que l'Estudiantes ho té cru.

es.123rf.com

I és que aquest any no ha estat l'any de l'Estudiantes.
Tot feia pensar que l'Estudiantes aquest any tornaria a lluitar per les places competicions europees:
-  A la banqueta arribava el consagrat Pepú Hernández, el que havia estat un dels millors tècnics espanyols. Però, que tot sigui dit, venia de fer una temporada lamentable a la Penya.
- Fitxatges amb noms contrastats: Antonie Wright venia amb una àmplia experiència a la NBA i fent números de superestrella a la lliga xinesa, Luís Flores havia de ser un anotador de mena capaç de carregar-se l'equip a l'esquena i Cedric Simmons havia de menjar-se la lliga espanyola tal i com es va menjar la grega l'any passat.
Doncs bé, Pepú Hernández, Antonie Wright i Luís Flores ja no es troben a la disciplina del club i Cedric Simmons, què hem de dir d'aquest jugador? Té una actitud molt passiva i està rendint un 1% del que s'esperava.

Què s'ha de fer doncs? Com a club de pedrera s'ha d'apostar per els de la casa i lluitar o fitxar jugadors i ignorar la filosofia del club.
Doncs l'estudiantes ha apostat per aquesta segona opció, la de fitxar jugadors i jo trobo que és un desencert.
Prèviament (per suplir la baixa d'Antonie Wright) es va fitxar a Chris Lofton i aquest últim mes han arribat Willie Dean, Tariq Kirskay i Louis Bullock a la disciplina estudiantil i tot apunta que el següent serà Will McDonald.
Està fent bé el club tirant la casa per la finestra? No confien amb els nois de la casa? Si baixen a LEB amb tots aquests fitxatges no serà un fracàs molt gran?
Personalment crec que l'Estudiantes hauria d'haver apostat per els jugadors de la casa, però bé, la permanència està cara.

SOM-HI ESTUDIANTES!


A.

Feu-vos-ho mirar (Capítol I: el triple doble ansiós)

Després de setmanes de molta feina, aquí estic fent una nova entrada al blog i així treure-li una mica la pols.

A partir d'ara i de tant en tant, escriuré capítols del "Feu-vos-ho mirar", on pretenc explicar/ensenyar coses de l'ACB o la NBA que m'han sobtat, o bé, que són gracioses.

En aquest primer capítol parlaré sobre el triple doble ansiós.
Per aconseguir un triple doble en un partit de bàsquet has de aconseguir xifres dobles (més de 10) en 3 aspectes del joc, com ara: punts, rebots, assistències, taps.
Realment, són unes xifres bastant escandaloses que només poden fer uns quants privilegiats cada X temps.

Doncs bé, ara vull mostrar 3 casos de jugadors que volien fer un triple doble i els hi faltava quelcom per arribar a les dobles xifres en algún aspecte del joc.

1. JaVale McGee:

consultlmc.com

JaVale és considerat un dels jugadors més rucs de la NBA (cosa que no treu que sigui un bon jugador) i a vegades sembla que el cervell no li funcioni massa bé (ja li dedicaré una entrada per a ell solet).
Doncs bé, l'any passat McGee estava fent un partidàs contra Chicago Bulls i havia aconseguit dobles xifres en rebots i taps, però necessitava anotar un parell de punts per arribar a la desena. Doncs bé, McGee, desesperat, va anar a per els punts que li faltaven.

Vídeo:


Al final va poder encistellar els dos punts que faltaven, però de manera estrepitosa.

2. Andray Blatche 

nbajunky.com

Aquest personatge va coincidir amb McGee als Wizards i també en va fer una que passarà a la història.
Andray buscava el seu primer triple doble i faltava que agafés un rebot més, ho va intentar de totes i l'últim minut del partit va ser el seu minut de glòria.

Vídeo:


Com podeu comprovar no té pèrdua aquest vídeo, més sabent que finalment no va aconseguir el triple doble.

3. Ricky Davis

nba.com

Aquest va ser el pioner del triple doble ansiós, quan el partit ja estava totalment decidit, el bo d'en Ricky (que diria en Robi) va tirar a la seva pròpia cistella per agafar el seu 10è rebot, que era el que faltava per aconseguir el triple doble.

Vídeo:


I fins aquí el primer capítol de "Feu-vos-ho mirar".
Continuarà...



A.

What a pitty!

No sóc un gran aficionat de la NBA, segueixo els resultats cada X temps i m'intento assebentar de tot el que passa, però no és un dels meus interessos principals.


Ara bé, ahir va succeïr una cosa que m'ha pujat la mosca al nas. 
Era l'últim dia en el que es podien fer traspassos a l'NBA i tothom estava pendent de què feia Dwight Howard. Howard no es mourà d'Orlando, però si que ho farà un jugador que a mi sempre m'ha fet gràcia, el senyor Derek Fisher, que ha estat traspassat a Houston Rockets per un jugador interior "desconegut" (Jordan Hill).

FONT: donotmixwithalcohol.tumblr.com 

Aquest home porta des del 1996 jugant a la NBA i ha jugat als Lakers 13 de les 16 temporades de les quals ha disputat, sempre se l'ha vist involucrat per l'equip, lluitant totes les pilotes i ha salvat un munt de partits en els últims instants. No parlo de l'any 2002, parlo sense anar més lluny de partits com un que van guanyar als Clippers l'any passat amb una cistella seva sobre la botzina, un partit de Play-Off (més concretament era un partit de les finals de conferència) contra Orlando Magic fa un parell de temporades.


Ara, Fisher ja està vell i com a base titular potser cometia més errors del compte, no anotava amb facilitat i no feia jugar massa a l'equip (aquest any té un promig de 5.9 punts i 3.3 assistències). 
D'aquí podem deduir que el bo d'en Derek potser ja no era el base ideal per a un equip que aspira/preten aspirar al títol.


Per altra banda, el seu company d'equip i base suplent Steve Blake, tampoc té uns números dignes per ser un base suplent (5.7 punts i 3.5 assistències) així que els Lakers han decidit fitxar un base nou: Ramon Sessions.
Un  base més jove però que mai ha estat en un equip amb aspiracions. Aquest és un jugador que ha fet uns números bons (ronda els 12 punts i les 6 assistències) en equips mediocres (amb tot el meu respecte cap als Cleveland Cavaliers i Milwaukee Bucks) on podia tenir molta estona la pilota a les seves mans.  


De tota aquesta informació plantejo una sèrie de preguntes:
1- Fisher no serviria com a base suplent? Ho faria pitjor que Steve Blake?
2- Ramon Sessions tindrà l'encert de Fisher en els finals de partit?
3- Deixarà Kobe Bryant a Ramon Sessions aclaparar tanta estona la pilota?


Jo crec que els Lakers no han encertat traspassant a Fisher, de fet, ho he trobat un gest lleig per part de la franquícia.




A.

La permanència està cara (part I)

Entre un temps transitòri entre exàmens parcials i trimestrals he trobat un foradet per fer una entrada i és que la permanència està a la Liga Endesa està molt cara.

Els equips de la zona baixa no volen anar a la lliga Adecco Oro l'any vinent, i per a fer-ho hi ha canvis, canvis i més canvis.

Hi ha diferents casos, bastant diferents tots:

- Blancos de Rueda Valladolid: l'any passat van ser un dels equips revelació de la Liga Endesa. Amb Porfi Fisac, van sorpendre a tothom i es van classificar per la Copa del Rei i més tard, van estar a punt de classificar-se per els Play-Off's, tenien jugadors espectaculars que fins l'any passat no havien sonat mai en l'èlit del bàsquet, com Marcus Slaughter, Jason Robinson o Eulis Báez.
Aquest any, presetaven un projecte diferent, la marxa del seu líder Federico Van Lacke i de molts altres jugadors (com els mateixos Slaughter o Báez), van haver de fitxar  altres jugadors, la majoria desconeguts, i aquest cop no han tingut tanta sort.
Ara mateix es troben en posicions de descens i aquest any, ja ha tingut 19 jugadors diferents a la seva plantilla. Dels fitxatges nous de principi de temporada, Kahiem Seawright, Michael Umeh, Dalibor Bagaric i Hervé Touré ja no són a la disciplina del club, on tampoc hi és l'entrenador que van fitxar al principi del curs (Casimiro).
Aquest club, que fa res estava al concurs d'acreditors per motius econòmics, ha fitxat a 6 jugadors a mitja temporada: Udrih, Anagonye (que ja no està a l'equip), Borchardt, Sonseca, Songaila. Molts d'aquests noms són de jugadors contrastats amb molta experiència.
Realment tenen tants problemes de diners?

FONT: marca.com

- Mad-Croc Fuenlabrada: aquest és l'equip que té la flor al cul, cada any amb menys pressupost i fins i tot, fins fa poc sense patrocinador el Fuenla sempre té bons jugadors i sempre aconsegueix salvar-se i inclús classificar-se per la Copa del Rei o lluitar per competicions europees.
Doncs aquest equip, aquest any ha estat dels que més mala sort ha tingut, lesions dels seus homes interiors (Mainoldi durant un mes i ara Sené, que es perdrà el que resta de temporada) i la marxa de Gustavo Ayón als New Orleans Hornets i la de Lubos Barton a Badalona (de fet, Lubos va marxar perquè li van rescindir el contracte) han fet que el Fuenlabrada no guanyi tants partits, però de moment no estan patint per mantenir la categoria.
Han arribat jugadors com Saúl Blanco, Michael Diouf o Mike Hall però no a cop de talonari, i juntament amb jugadors experimentats con Laviña o Quino Colom estan fent que l'equip guanyi partits.
Cal dir que també hi el Fuenlabrada també ha tingut un munt de jugadors a la seva disciplina aquest any (19 concretament), però la majoria han estat jugadors joves que han tingut la oportunitat al primer equip.
A veure, si amb el coixí dels partits guanyats a principi de temporada (quan estaven Ayón, Sené i Barton) els ajuden a mantenir la categoria.

FONT: esmas.com

A.

Qui ho diria?

Aquesta és una entrada breu, improvitzada, potser sense massa sentit, però avui hi ha hagut una anècdota que m'ha deixat encuriosit:


Aquest matí m'he llevat sobre les 7:45 i tot seguit he anat a esmorzar mirant les notícies del 324. Quan ha començat la secció d'esports han informat que Ricky Rubio s'ha lesionat i tot apunta a que serà una lesió dura i difícil.
Quan he vist això he dit "quina putada". 
Estareu pensant: "¿Qué dice este hombre? Se ha vuelto loco" o "Per què ens explica la seva vida?".


L'únic que vull remarcar és que a mi Ricky Rubio (després de que marxés de la Penya) mai m'ha caigut bé. 
Sempre m'ha fet bastanta ràbia, i com molts penyerus li vaig cridar "Pesetero Pesetero" cada cop que va venir a jugar contra la Penya amb la samarreta del Bar$a. 


En canvi avui, al assebentar-me de la seva lesió, m'he preocupat i és que en aquest esport (i en la majoria d'altres esports també) pots odiar a algú, pots insultar-lo.. Però mai pots desitjar que prengui mal. 


Així que molts ànims Ricky!

FONT: abc.es

A.

Pascual... El "matabases"?

Xavier Pascual és l'actual entrenador del FC Barcelona Regal, i ha guanyat un munt de títols, tant individuals com d'equip. Però, realment ho mereix? Fa bé la seva feina?

Jo no m'hi ficaré, però si que m'agradaria comentar la poca importància / el poc suc que els extreu als bases del seu equip.


Pascual va arribar al Barça al 2005 com a entrenador ajudant de Dusko Ivanovic. Fins que, a mitjans de la temporada 2007 -2008 (concretament el 29 / 2 / 2008) el club va confiar en ell i el va designar com a primer entrenador de l'equip.

Des de llavors, molts bases han passat per el Barça, i m'agradaria comentar les estadístiques d'uns quants:


- Jaka Lakovic: base anotador esquerrà, internacional amb eslovènia. Provenia del panathinaikos i va estar al Barça 5 temporades. Actualment juga al Galatasaray Medical Park.






FONT: elmundo.es


Estadístiques:

2005/2006 Panathinaikos: 12.1 punts, 2.4 rebots, 2.8 assistències  (estadístiques lliga grega)

2006/2007 Barcelona (Ivanovic): 10.9 punts, 1.5 rebots, 3.2 assistències (estadístiques ACB).

2007/2008 Barcelona (Ivanovic): 15.6 punts, 2.2 rebots, 3.3 assistències (estadístiques ACB).

                Barcelona (Pascual): 11 punts, 1.6 rebots, 2.7 assistències (estadístiques ACB).

2008/2009 Barcelona (Pascual): 7.8 punts, 1.3 rebots, 3.5 assistències (estadístiques ACB).

2009/2010 Barcelona (Pascual): 5.6 punts, 0.8 rebots, 1.4 assistències (estadístiques ACB).

2010/2011 Barcelona (Pascual): 5.3 punts, 0.8 rebots, 1.4 assistències (estadístiques ACB).

2011/2012 Galatasaray Medical Park: 9.7 punts, 1.7 rebots, 2.7 assistències (estadístiques Eurolliga).

Com es pot observar en el gràfic, la devallada (sobretot en punts) de Jaka Lakovic va començar a mitjans del 2007 quan va arribar Pascual a l'equip. També es pot veure un augment en les estadístiques a la última temporada, tot coincideix amb el fitxatge de Lakovic al Galatasaray Medical Park.


- Ricky Rubio: fitxatge més car de la història del bàsquet espanyol, 5.4 milions que van acabar a la penya per la promesa del bàsquet espanyol. 2 temporades al barça van ser suficients perquè molta gent pensés que estava acabat i que ja no triomfaria enlloc. Actualment juga als Minnesota Timberwolves i és una de les sensacions de la NBA.

FONT: gq.com

Estadístiques:


2006-2007 DKV Joventut de Badalona: 4.8 punts, 2.7 rebots, 2.3 assistències (estadístiques lliga ACB).
2007-2008 DKV Joventut de Badalona: 10.5 punts, 3.7 rebots, 4.0 assistències (estadístiques lliga ACB).
2008-2009 DKV Joventut de Badalona: 10.0 punts, 2.6 rebots, 6.1 assistències (estadístiques lliga ACB).
2009-2010 Regal FC Barcelona: 6.6 punts, 2.6 rebots, 4.4 assistències (estadístiques lliga ACB).
2010-2011(Lliga Regular) Regal FC Barcelona: 5.3 punts, 3.3 rebots, 4.3 assistències (estadístiques lliga ACB).
2010-2011(Play-off) Regal FC Barcelona: 2.5 punts, 2.7 rebots, 2.7 assistències (estadístiques lliga ACB).
2011-2012: Minnesota Timberwolves: 10.5 punts, 4.2 rebots, 8.2 assistències (estadístiques NBA).

En  aquest gràfic es pot veure la devallada de números de Ricky Rubio mentre estava al Barça de manera "apostuflant" (que diria el nostre amic Robirosa) i la forta pujada aquest any.

Ara aquest parell de bases ja no hi són, però està Marcelinho Huertas que prové del Caja Laboral, on hi ha quatllat magnífiques temporades, i va per el mateix camí:

FONT: wunitv.com

2009-2010 (Lliga Regular): Caja Laboral: 8 punts, 3,2 rebots, 4.9 assistències (estadístiques lliga ACB).
2009-2011 (Play Off): Caja Laboral: 9,8 punts, 2,8 rebots, 5 assistències (estadístiques lliga ACB).
2010-2011 (Lliga Regular) Caja Laboral: 11,8 punts, 2,9 rebots, 7,1 assistències (estadístiques lliga ACB).
2011-2012 (Lliga Regular) Regal FC Barcelona: 8,1 punts, 2,4 rebots, 3,6 assistències lliga ACB).

Treieu les conclusions que volgueu, però els números no acostumen a enganyar. I un base ha de ser una peça fonamental per a l'equip, perquè potser no és el més brillant en quan a anotació però ha de ser qui ha de dur el ritme de joc en cada moment i liderar a l'equip els 40 minuts de partit.

"Moraleja" si ets un base amb molt de futur, al Barça de Pascual ho tindras ben cru! 

A.