Aquesta Copa del Rei té molt bona pinta (part I)

Dilluns 14 de Gener va haver el sorteig de la Copa del Rei que es celebrarà al Febrer a Vitòria i de ben segur que serà una de les competicions més disputades en els últims anys.
Recordem que aquesta competició consta de 8 equips, per tant el format és de: quarts de final, semifinals i final a un sol partit.
Els equips han quedat aparellats d'aquesta manera:
- Per una banda ens trobem amb dos eliminatòries: Real Madrid - F.C. Barcelona i Caja Laboral - CAI Saragossa.
- I per altra banda ens trobem: València Bàsquet - Asefa Estudiantes i Herbalife Gran Canària - Uxue Bilbao Bàsket.

Ara analitzaré els partits que es disputaran Dijous 7 de Febrer:

Primera eliminatòria:

- Real Madrid: 1era posició, 16 victòries - 1 derrota.
- F.C. Barcelona: 7na posició, 9 victòries - 8 derrotes.

El partit: 


Així com el Madrid ha fet una primera volta d'insomni, el Barça ha fet una primera volta per oblidar. Han entrat a la Copa del Rei gràcies al bàsquet average, ja que si fos per enfrontaments directes hauria quedat fora, partits guanyats de 40 punts a rivals febles ("febles" amb tot el meu respecte) han fet que el Barça tingui un bàsquet average més inflat que el BluSens Monbús, i això ha fet que els gallecs s'hagin quedat fora.


Vaig comentar la situació del Barça en el seu moment, i la veritat és que no ha canviat massa: http://blogdelassistencia.blogspot.com.es/2012/12/fc-barcelona-que-esta-succeint.html

Molts basquetboleros pensaven que el sorteig de la Copa estaria més o menys amanyat i que es forçaria que aquests dos equips no es creuessin fins a una hipotètica final. Això no ha estat així i aquest serà el quart de final amb més de morbo.
A priori, només observant la classificació es podria pensar que el Madrid les té totes per guanyar però l'únic partit perdut del Madrid va ser curiosament contra Navarro... ai perdó, volia dir F.C. Barcelona.

FONT: fcbarcelona.es

En aquests derbis, els jugadors culés es creixen i juguen hipermotivats, se les han tingut mil vegades contra els madrilenys (en més d'una picabaralla com la de la final de l'any passat) i veterans com Pete Mickeal els hi tenen presa la mesura als jugadors de Pablo Laso.

Les claus:

- Nivell físic de les estrelles: Navarro arrossega problemes físics des de fa temps i, tot i que la seva presència no sembla perillar, possiblement no arribi al 100 %. Per el Madrid, Rudy també ha arrossegat aquesta temporada problemes a l'esquena, però aquest ha pogut descansar més temps i sembla que ja està amb completa plenitud física.

- Aportació dels segones espases: Lorbek no està fent una bona temporada i ara sembla que millora, si arriba a la Copa del Rei en el seu millor moment el Barça ho agrairà molt. En canvi, Sergi Llull va començar la temporada com una moto i ara sembla que s'ha dissolt, encara està a temps de tornar a agafar forma i arribar també amb els números que feia fa 1 mes.

- Partit frenètic a lo Laso? O partit conservador a lo Pascual? L'últim partit Pascual va optar a jugar al joc del Madrid, a molts punts i li va sortir bé (també és fàcil dir això quan un jugador anota 33 punts gairebé sense errades), què passarà en aquest partit? Seguirà Pascual amb aquesta dinàmica?

FONT: mundodeportivo.com

Els duels: 

- Juan Carlos Navarro vs Rudy Fernández: es coneixen de sobres, companys de selecció. Són els líders d'aquests dos equips i han de demostrar del que són capaços en partits d'aquest estil.

- Marcelinho & Jasikevicius vs Sergio's: els bases manen molt en aquests dos equips, són els qui porten el ritme. Els Sergio's no són prototips del bàsquet control però quan corren i "se gustan" a pista, són imparables, mentrestant Marcelinho fa partits estupendos on és ell qui decideix en moments determinats, i Jasikevicius sempre la pot liar en un partit dels grans.

- Pete Mickeal vs Carlos Suárez: l'any passat van tenir un parell de picabaralles i Suárez sempre s'ha encongit davant de Mickeal, així doncs, el Madrid necessita que Carlos doni un pas endavant.

FONT: sportyou.com

- Erazem Lorbek vs Nikola Mirotic: un dels 4 més bons de l'època contra un dels 4 més prometedors. Nikola està fent un any excel·lent, amb una regularitat digne de jugador de 28 anys i no pas de 21, Lorbek segur que ha estat un referent per Mirotic i en aquest duel hi haurà detalls tècnics per totes bandes: la velocitat i verticalitat de Mirotic contra els fonaments al pal baix de Lorbek.



Segona eliminatòria: 


- Caja Laboral: 1era posició, 14 victòries - 3 derrotes.
- CAI Zaragoza: 6na posició,  10 victòries - 7 derrotes.

El partit: 

Coincidint amb el cas del Madrid - Barça, el Caja Laboral (el cap de sèrie) ha perdut un dels seus 3 partits contra el CAI. Els de Vitòria arriben en un moment excel·lent de forma, el fitxatge de Tabak a la banqueta baskonista els hi ha donat aire i ja han igualat el rècords de victòries de forma consecutiva. 
Tenen pocs jugadors però tots sumen, a més, ara s'ha afegit a l'equip el base Omar Cook, un gran base que sempre aporta joc i una gran defensa. 

Els del CAI sense fer soroll es van assegurar la plaça per la Copa del Rei dues jornades abans d'acabar la primera volta, han fet les coses de forma sensata i correctament, en un equip on hi ha molts jugadors polivalents i segons sembla una bona química. No han perdut partits "tontos" i han plantat cara a tots els equips que s'han enfrontat. 

FONT: heraldo.es

Els bascos juguen partits a una anotació més alta que els de Saragossa però això no vol dir que els "maños" no tinguin jugadors per a disputar partits amb marcador alt. Així doncs, a un sol partit, pot passar de tot.

Les claus:

- El despertar de San Emeterio: Fernando és un jugador que mai falla, no fa partits per oblidar i és bastant regular. Ara bé, aquest any va començar fluix, on tampoc no deixava bones sensacions (com gairebé tot l'equip a principi de temporada) però des de la jornada 12 està gairebé imparable i fa de tot, com ens tenia acostumat als aficionats al bàsquet fa pocs anys. 

FONT: deia.com

- Encert dels shooters del CAI: una de les característiques dels de Saragossa és que gairebé tots els jugadors exteriors tenen bona mà, són els típics jugadors que si tenen el dia, la poden liar i anotar 6 triples. Parlo de jugadors com Roll, Van Rossom, Rudez, Stefanson, Toppert o inclús Aguilar, jugador interior però amb un gran tir exterior. Si un parell d'aquests jugadors tenen el dia poden castigar constantment al Caja Laboral. 

- Importància dels jugadors joves: parlo, com no podia ser d'una altra manera, de Nemanja Bjelica per part dels bascos i de Henk Norel per part del CAI. Nemanja és un jugador molt important, i últimament és qui pren les decisions en els moments complicats de partit; tot just fa un any mirava bona part dels partits des de la banqueta però la irrupció d'aquest jugador ha estat clau per el seu equip. 

Mentrestant, Norel està fent un gran any, molts aficionats de la Penya havíem esperat que explotés en tots aquests anys que ha estat a la Penya, on el pobre va tenir mala sort amb les lesions. Ara estem parlant d'un dels millors 5's de la Lliga Endesa.

FONT: solobasket.com

Aquests dos jugadors són encara joves (24 i 25 anys respectivament) però el seu equip depèn molt d'ells, els hi podrà la pressió? 


Els duels: 

- Bases: dic Bases així sense més perquè en aquest partit hi haurà 5 bases que qualsevol d'ells pot ser titular o protagonista del partit, per part del CAI Van Rossom està quallant una excepcional temporada, Pere Llompart és un gran jugador que es limita a fer el que sap fer i ho fa de meravella. Per part dels baskonistes, Thomas Hertuel té partits que meravella i partits que desespera, si està en un d'aquells dies en que li entra tot pot ser un artífex per els bascos, Omar Cook ja he dit del que és capaç mil cops i si el final està ajustat i Hertuel no té el dia ell estarà a pista segur. Queda encara un altre base per part del Caja Laboral, ni més ni menys que Carlos Cabezas, que està fent una mala temporada però jugar contra el seu ex-equip l'ha de motivar, amb un 1x1 molt potent pot aportar molt més del que està fent ara. 

- Brad Oleson vs Michael Roll: Oleson és un dels millors jugadors defensius exteriors de la lliga mentre que Roll fa de tot: anota, reboteja i assisteix. Aquest últim va començar bastant irregular però ara ja està totalment adaptat a la Lliga i suma contínuament. Serà un duel realment interessant ja que Roll pot patir amb la defensa i l'atac del canadenc.

FONT: noticias.lainformacion.com

- Maciej Lampe vs. Pablo Aguilar: duel de dos 4's que els hi agrada jugar per fora, els dos han tingut problemes físics durant la temporada, però si arriben al 100% poden saltar guspires.

- Andrés Nocioni & San Emeterio & Nemanja Bjelica vs. Damjan Rudez & Jon Stefansson & Chad Toppert: en aquest duel d'alers sembla que el Caja Laboral té molt guanyat, jugadors amb més experiència i més físic, són probablement els 3 jugadors més importants del Caja Laboral. Ara bé, no se'n poden refiar ni un pèl, els alers del CAI sempre hi posen moltes ganes i si no té el dia un el té l'altre, qualsevol d'aquest (com ja he comentat anteriorment) et pot guanyar el partit amb 3 triples consecutius en un final ajustat. 

- Tibor Pleiss vs. Henk Norel: duel amb molts centímetres (2'16 contra 2'12) i joventut faran amb aquest duel una mica més atractiu el partit. Pleiss està començant a gaudir de minuts després de superar molèsties i Norel, com ja he dit, està a un molt i molt bon nivell. 

Per què marxeu?

Ahir vaig llegir una notícia que em va fer molt feliç, la renovació de l'aler del Prat Joventut Àlex Barrera per dos temporades.
Barrera és un jugador que encara no ha disputat masses minuts a lliga ACB i probablement no serà un jugador determinant d'aquí dos anys, però s'agraeix molt la fidelitat de certs jugadors ja que altres no han tingut aquest detall.

Ara repassaré les fugides de jugadors de la Penya més actuals:

- Rudy Fernández: al primer equip de la Penya des de la temporada 2003-2004 fins la 2007-2008, on va marxar a la NBA de la mà de Portland Trail Blazers, l'any passat va disputar uns partits amb el Madrid durant el Lock-Out, després va tornar a la NBA militant a l'equip dels Denver Nuggets (on es va lesionar i no va poder jugar gaires partits) i aquest any ha anat al club blanc.

FONT: solobasket.com

A Rudy se l'acusa de fatxenda, la seva actitud a pista a vegades deixa bastant que desitjar: protestant tot, encarant-se amb algun rival i fent "teatre" (flopping en anglès).
Ara bé, la sortida de Rudy del club no va poder ser millor, ho va fer tot com calia i ara dubto que els fanàtics verd-i-negres li tinguin mania per estar al Madrid, és més, Rudy és un jugador encara estimat per l'afició de la Penya.
Rudy va ser escollit al draft del 2007 en el número 24 però va decidir estar un any més a Europa, aquell any va rebre ofertes dels clubs més importants d'Europa com el Barça, el Madrid o el Panathinaikos, però Rudy va decidir quedar-se a la Penya.
També cal esmentar que en aquells anys la Penya era un equip competitiu que sempre estava allà per a guanyar alguna competició i això va ser, en gran part, gràcies a Rudy.
Així doncs Rudy va estar a la Penya fins que va complir el seu desig, marxar a la NBA, on hi va anar el 2008, però abans de marxar el mateix Rudy va organitzar una petit "pica-pica" per un nombre limitat de socis per acomiadar-se com déu mana, una cosa inèdita i que ningú ha tornat a fer.

Així doncs, Rudy va marxar com calia, en el moment que tocava i quan ja ho havia donat tot pel club.

- Ricky Rubio: va estar jugant amb l'equip de Badalona des de la temporada 2005-2006 fins la 2008-2009, després va firmar per el Barça, on va jugar dos temporades i ara juga per els Minnesota Timberwolves, equip de la NBA.

FONT: blog.as.com

Així com la fuga de Rudy va ser exemplar, la de Ricky va ser totalment al revés (o si més no, als aficionats verd-i-negres ens ho han venut així).
Aquest jugador va acumular molts premis de jugador amb més progressió, millor jugador jove, etc, mentre jugava a la Penya, el seu joc era un escàndol. Això el va portar a apuntar-se al draft del 2009.
Ricky però, havia renovat el seu contracte amb la Penya, on el seu sou era baix i la clàusula per sortir del club molt gran (de 4'7 milions) i havia de sortir en les 3 primeres posicions del draft per a poder pagar la clàusula. No va ser així, Ricky va sortir el 5è al draft del 2009 i això va fer que es resignés a jugar a la NBA aquell any com a mínim, aquí va començar el marro. El del Masnou va demanar al president de la Penya (Jordi Villacampa) que li baixés la clàusula, ja que era molt elevada i molts equips grans europeus estaven interessats amb els serveis de Rubio,Villacampa s'hi va negar i Ricky el va portar als tribunals ja que deia que els diners de la clàusula els volia en Jordi per pagar els deutes amb Hisenda. 
Villacampa no va afluixar en cap moment i als tribunals Ricky no va treure res de profit, així doncs algun club havia de pagar la clàusula, ja que si Rubio es quedava a la Penya (segons va dir Villacampa) no mereixia jugar ni un segon.

Va arribar el Barça, i va pagar la clàusula, convertint així el traspàs com el més car de l'història del bàsquet espanyol. 
Ricky va aconseguir el que volia, un contracte bo, amb un sou acceptable i que el deixés marxar a la NBA quan volgués. Així va ser, Ricky va romandre dos anys amb el FC Barcelona i posteriorment va marxar als Timberwolves, on encara hi milita.

La sortida de Ricky Rubio doncs, va ser per la porta del darrere. Els anys posteriors, quan va jugar a l'olímpic amb la samarreta del Barça deurien ser infernals per ell, molts xiulets i crits de "pesetero, pesetero" han de fer molt de mal. 

- Pau Ribas: va jugar a la Penya 2 temporades (del 2007 al  2009), després va disputar 3 temporades amb el Caja Laboral i actualment juga al València Bàsquet, on està recuperant el seu millor bàsquet.

FONT: marca.com

Pau Ribas era una segona espasa de primer nivell en l'equip de la Penya, Ricky anotava i Ribas feia una feina brutal: bona defensa i un tir de mitja/llarga distància eren els seus punts forts.
L'estiu del 2009 va estar marcat per el follón de Ricky Rubio, però ningú es va fixar massa amb Pau Ribas, que sense fer soroll es va desvincular del club i va fixar per el Caja Laboral, amb un gran contracte sota el braç (900.000 euros/any durant 4 anys). 
Pau ha seguit sent un jugador estimat per l'afició de l'Olímpic de Badalona però trobo que si hagués seguit una temporada més, hagués pogut disputar molts i molts minuts i assumir el lideratge de la Penya, ja que Rubio marxava. No va ser així, Ribas va marxar potser massa d'hora i al Caja Laboral ha anat donant pinzellades de qualitat, però l'han adjudicat durant anys a la posició de 2 suplent amb la feina de defensar i llençar de 3, quan el barceloní és un jugador molt més complert.
Aquest any, al València Bàsquet, ja està demostrant del que és capaç i que ha estat un jugador desaprofitat durant 3 anys.
Així doncs penso que Pau Ribas hauria pogut esperar un any més a Badalona, per els seus interessos i per els interessos de l'afició, ja que fa mal que en un estiu marxin dos jugadors d'alt nivell.

- Josep Franch: jugador de la pedrera de la Penya des de les categories inferiors, va jugar 2 temporades al primer equip de la Penya i a l'estiu del 2011 va fitxar per l'UCAM Murcia, on encara hi juga.

FONT: planetacb.com

Cas atípic el del base badaloní, la temporada 2008-2009 (quan encara era junior) va disputar un parell de partits amb la Penya, ara bé, la posició de base estava molt ben coberta per un petit gran jugador com Mallet i Ricky Rubio.
En canvi a la temporada del 2009-2010 tenia al seu costat 2 bases a priori de major nivell que ell: Kristaps Valters i Mario Fernández, però Franch podia disputar minuts (més minuts encara quan en Mario es va lesionar i Valters tenia una actitud molt precària). Aquell any Franch va donar molt bones sensacions i l'equip va confiar en ell i el va designar com a segon base de la temporada 2010-2011, on el titular era un jove base americà que no es sabria com sortiria (Russell Robinson); Josep va poder disputar molts minuts però encara se'l veia verd, pèrdues i precipitacions feien que no jugués gaires minuts finals, però no es podia esperar més d'un jugador de 19 anys.
Aquell mateix estiu Franch va jugar uns grans campionats amb la selecció d'Espanya sub-20, on Luís Guil era l'entrenador. Josep semblava que tenia fe cega amb aquest entrenador i quan es va saber que Guil entrenaria l'UCAM Murcia, Franch va fitxar per l'equip murcià.
Aquella temporada el base badaloní hauria tingut molts i molts minuts a la Penya, on el seu públic l'apreciava, però a Múrcia no li va anar tant bé, Luis Guil va ser destituït i juntament amb l'altre base, Pedro Rivero, feien una parella de bases molt fluixa per ser de nivell ACB, així doncs el Murcia va haver de fitxar molts i molts bases amb contracte temporal per a que no es notessin les carències (Matt Walsh, Marko Popovic, Curtis Jerrells).
El públic de Múrcia no l'aprecia tan com el de Badalona i sembla que no tenen la paciència necessària per un jugador de la seva edat, així doncs Josep és un jugador molt criticat a hores d'ara.
Resumint, crec que Josep Franch la va pifiar marxant de la Penya tan d'hora a un equip com el Múrcia, que tampoc aspirava a gaire més que la permanència i els minuts disputats a un o altre equip haurien estat els mateixos.

- Henk Norel: el jugador holandès va arribar a Badalona amb només 16 anys i ja va començar a disputar partits amb l'equip vinculat, va estar una temporada amb dinàmica del primer equip i va ser un any cedit a l'Alacant a la que era LEB Or. Després va jugar durant 4 temporades (2008-2012) a la Penya i aquest any juga al CAI Saragossa.

FONT: vavel.com

Norel sempre ha estat un jugador molt apreciat per tots els aficionats de la Penya, amb la seva cara encara de nen Henk feia molta feina sota les anelles amb els seus ganxos i el seu bon tir mitja distància. 
Ara bé, l'holandès sempre ha tingut molts problemes de lesions i no ha disputat en cap temporada tots els partits. Els seus genolls han patit molt, possiblement a aquest físic tan llarguerut però tan prim.
Aquest any Norel acabava contracte i va decidir no renovar i entrar al derecho de tanteo, on el Cai Saragossa va oferir-li un contracte que la Penya no va poder igualar. 
Així doncs, Norel va fitxar per els maños aquest estiu i aquest any està fent la temporada de la seva vida, no es lesiona i disputa molts minuts sent un jugador important d'un equip que estarà a la Copa del Rei.
La sortida de Norel no va ser dolenta, però que marxi un jugador estimat no agrada a ningú.

- David Jelinek: el txec va arribar amb 16 anys a la Penya, on va jugar amb el junior i posteriorment (al 2009) va tenir fitxa de jugador del primer equip, on hi va estar 3 anys. Actualment juga a l'Olin Edirne, de la lliga turca.

FONT: comojuega.com

Com en el cas de Franch, aquest és un cas atípic també. Jelinek ha disputat molts minuts de qualitat a la Penya, però sempre amb unes sensacions fredes, capaç d'anotar 3 triples en un moment clau o desaparèixer durant 5 partits seguits. Se l'ha vist com un jugador amb uns canvis d'estat constants i això influïa directament al seu joc.
Aquest estiu, equips com l'Unicaja o el Bilbao Basket van interessar-se per el jugador txec, ja que el seu talent és innegable, però Jelinek va decidir marxar a un equip de la zona baixa de Turquia, cosa que no he acabat d'entendre, però bé, suposo que deuria tenir els seus motius.
Aquest any Jelinek podria haver donat un pas important a la Penya o a algun equip espanyol, però Jelinek ens ha deixat a tots amb un pam de nas i ara disputa minuts a la lliga turca, on està tenint últimament uns percentatges bastant mediocres. 

- Marko Todorovic: el pivot montenegrí va arribar a l'equip verd-i-negre ben jove, on ha jugat a les categories inferiors. Aquest any ha fitxat per el F.C. Barcelona.

FONT: fcbarcelona.es

Todorovic sempre ha estat un jugador amb un futur molt prometedor, la seva classe i la seva tècnica és molt bona. L'any passat va ser l'explosió d'aquest jugador, jugant a l'equip vinculat de la Penya, on tenia molta responsabilitat i era sense cap mena de dubte l'estrella. 
Anava intercalant els partits de l'equip vinculat amb els partits del primer equip, on va tenir algun partit que va disputar minuts importants. Aquest any, Marko havia de ser un dels pivots del primer equip de la Penya, el club confiava amb ell, però Todorovic va dir que "volia disputar minuts a la lliga ACB", a l'equip verd-i-negre els hauria tingut, però va decidir marxar al Barça.
No ha estat convocat en 6 partits de les 17 jornades disputades a la Lliga Endesa, i en els partits que ha pogut disputar, ha jugat una mitjana de 8 minuts (molts més a principi de temporada que ara), la majoria d'ells quan el partit ja està dat i beneït.
La decisió de Todorovic doncs, va ser bastant defectuosa, ja que si volia disputar minuts la lliga ACB no ha escollit l'opció correcta. 


Així doncs podem dir que hi ha hagut jugadors que han marxat amb equips amb més aspiracions que la Penya de la manera que tocava, altres que han marxat per la porta del darrere, altres que han marxat un pèl abans i d'altres que han marxat encara estant verds.

D'altra banda hi ha hagut jugadors, les decisions dels quals no s'han acabat d'entendre, ja que han marxat a equips amb les mateixes aspiracions (o menys encara) que la Penya.

Això sembla que seguirà així de per vida, la Penya anirà formant a jugadors (sense anar més lluny, els juniors van guanyar el torneig junior de l'Hospitalet fa uns dies) i altres equips aniran arribant per fitxar-los o els jugadors decidiran marxar. 

Per aquesta raó, la renovació d'Àlex Barrera és una gran notícia, ara caldria tancar la renovació de Pere Tomás i de Nacho Llovet, uns altres jugadors que poden aportar molt a l'equip de Badalona.

Força Penya

A.

La penya es proclama campiona del NIJT

Interessant partit el que se'ns presenta en uns minuts, les figures del Madrid o el joc coral de la Penya s'emportaran el trofeu del NIJT. Amb els noms de Nogués, Sans, Kasibabu, Lindstron i Martin com a trending topics aquest havia de ser un gran partit.

La primera cistella del partit va ser per l'espectacular base Alberto Martin en un coast-to-coast. La Penya havia plantejat des d'un bon inici una pressió individual a tota la pista amb homes alts però ràpids com Bauzà o el mateix Nogués. Un parcial de 9-0 dels verd-i-negres feia que la banqueta de la Penya s'aixequés i celebrés les canastes com si cada cistella els hi donés la victòria.

La pressió de la Penya va obligar als madrilenys a forçar les situacions i van poder recuperar 3 pilotes consecutives i aconseguir un avantatge de 6 punts (13-7).

El Madrid es trobava ofegat i vivia dels punts en segones opcions o cistelles treballlades dels pívots, el joc col·lectiu dels verd-i-negres s'imposava i Nogués i Iriarte definien els passes precissos que feien els exteriors.

Paco Redondo, que ja fa un dia que no té veu exigia més pressió encara i posteriorment el FIATC Joventut forçava un cap enrere. 

Amb el marcador de 19 - 11 a favor de la Penya, el Madrid va demanar un temps mort quan quedava menys d'un minut per acabar el primer quart.

Es va acabar el primer quart amb el resultat de 21-13, amb una Penya que havia estat superior en tots els aspectes menys sota l'anella, on la potència dels pivots africans i Jonathan Barreiro estava fent mal.

El Madrid va encarar el segon quart amb una zona com la que havia fet al matí contra el Cajasol (2-3) per a frenar els punts des de dins de l'ampolla, mentre la Penya cometia 4 faltes en els 3 primers minuts i es colocava en bonus. 

Les penetracions dels jugadors madrilenys no entraven i la Penya, a base de treball aconseguia una diferència de 11 punts (29-18). Per repartir joc a la zona la Penya va colocar a un lluitador Gerard Gomila al pal alt (a l'alçada de tir lliure).

Wally Niang que tot i tenir nom asiàtic és negre com el carbó, estava fent molt de mal en les segones opcions i en l'aspecte defensiu, aixi doncs, la banqueta del Joventut va començar a practicar una defensa amb moltes ajudes sobre aquest jugador.
I és que els de Badalona estaven de sort, el base del Madrid Alberto Martin, se'l notava molt nerviós, com si tingués molta pressió a sobre.

Després d'uns minuts de sequera anotadora (la zona havia col·lapsat a la Penya i el Madrid no jugava fluïd) va haver un temps mort al minut 9 del segon quart, amb el resultat de 32-23, per  a deixar clar a què jugava cada equip.

El Madrid sortia "a tope", amb una pressió a tota la pista recuperant amb zona, 4 punts seguits de Kasibabu, un tir lliure i una posterior cistella escurçaven la diferènca verd-i-negra.

Un triple d'Abalde sobre la botzina, feia que el FIATC Joventut marxés al vestuari amb un avantatge de 6 punts (35-29).

Claus de la primera part:

- Pocs minuts per Nogués: el que estava sent el millor jugador verd-i-negre va jugar pocs minuts a la primera part, potser el cos tècnic l'estava dosificant perquè arribés en forma al final de partit.

- Nervis dels bases madrilenys: com ja he dit abans Antonio Martin no tenia el dia de cara a l'aro, precipitacions (2/9 en el tir) i 2 pèrdues per un -2 de valoració en són una mostra. L'altre base-escorta (escollit en el 5 inicial ideal del torneig) Lindstron tampoc havia fet gairie més (2 punts i -1 de valoració).

- Despertar de Wally Niang: tots sabiem que Kasibabu era un valor segur i que en el partit faria els seus 15 punts i 10 rebots, però no es comptava amb l'aparició estelar del pívot del Madrid, que va marxar a la mitja part amb 10 punts, 5 rebots per 14 de valoració. 

- Zona del Madrid: la zona està fent molt de mal a la Penya, que no està aconseguint un bon percentatge des del triple, haurà de millorar a la segona part si vol guanyar.

La segona part comença amb un Madrid tornant amb la defensa individual i un Gerard Gomila molt actiu davant i darrere. Ara bé, Lindstron anotava des de la mitja distància, i com tothom ha vist el torneig, quuan enceta la llauna no hi ha qui el pari, així que la Penya havia d'anar molt al lloro amb aquest jugador.

El Madrid es posava a 3 punts i la Penya no estava en el seu millor moment, però Gomila estava al 100% i ja portava 14 punts en el minut 26 i no parava, un altre triple del jugador verd-i-negre des de molt lluny posava als de la Penya 9 punts per sobre del marcador i l'entrenador madrileny es veia obligat a solicitar temps mort (47-38 minuts 27).

El Madrid estava en bonus i això podia suposar un handicap per els blancs, Gomila anava a la línea de personal on era capaç d'encistellar (3/4) mentre que la defensa d'Agustí Sans  amb els seus braços llargs a Lindstron era asfixiant i l'escorta suec ja no anotava amb tanta facilitat. 

Xavier Assalit cometia la seva 4a falta personal i això va fer que entrés a pista per primer cop Martí Fonollà, la intensitat dels del FIATC Joventut estava fent que el Madrid passés constantment per la línea de tirs lliures (on practicament no van perdonar).

Una cistella de Gerard Gomila i un posterior tap de Martí Fonollà a Lindstron van fer que el quart acabés amb un marcador de 59-47 favorable als verd-i-negres.

Sens dubte, la clau d'aquest quart va ser l'aparició estelar de Gerard Gomila, que amb 22 punts i 26 de valoració començava l'últim període.

3 faltes seguides al principi del 4rt quart feien que el públic penyeru es cabregés i que l'entrenador li digués als àrbitres "que dejen de gesticular" amb la seva innexistent veu. 

Una 4a falta sobre Alberto Martin (que estava cridant i "exagerant" cada jugada) van fer que la Penya entrés en bonus en un tres i no res. El mateix base blanc va anotar 5 punts en menys de 30 segons que van obligar a Paco Redondo a demanar partit ja que veia que la diferència baixava dels 10 punts.

La Penya passava un al moment i Guillermo Ruiz ficava un altre triple, això feia que hi hagués un triple canvi on es posava tota la carn a l'aparador (entraven Gomila, Sans i Iriarte) però el ritme era madrileny. La 4a falta personal de Barreiro obligava al Madrid a jugar amb 3 petits (Ruiz, Lindstron i Martin) i això no ho castigava la Penya, que veia com la diferència que havia tingut de 12 punts s'havia reduït a tan sols 4.

Els dos equips estaven en bonus  iel partit estava calent, va ser llavors quan va apareixer la sang freda de jugadors com Sans que amb un bàsquet al límit de la possessió i un tap va fer que el partit no canviés de dinàmica i que hi hagués temps mort (63-57 minut 36).

Un bàsquet d'Abalde i un 2+1 de Nogués a passada de Sans, van fer que la diferència es tornes a eixamplar fins als 11.

La bona tasca defensva d'Iriarte i Sans i l'encert d'Abalde obligaven a demanar a l'entrenador merengue un altre temps mort (72-59 minut 38).

Però alberto Martin no es rendia, i anava a la línea de personal, a falta d'1:33 per el final del partit ja duia 16 punts. Una assistènca de crack de Sans cap a Nogués feia que tornés la diferèniia de 13 punts però Martin contestava amb un tir lliure (que havia significat l'expulsió d'Iriarte).

Entrava el partit en el minut de glòria de Lindstron (com ja va fer contra l'Hospitalet i contra el Cajasol) i anotava un triple inverosímil. Quedaven 30 segons i el partit estava tenyit de verd-i-negre, Gomila anotava els 2 tirs lliures i el partit estava dat i beneït.

El partit l'havia guanyat la Penya amb un resultat final de: FIATC Joventut 77 - Real Madrid 67.

Un partit on els de Badalona han jugat com un autèntic equip i on Paco Redondo ha acabat amb la camisa molla molla.

El gran partit de Gomila (25 punts i 32 de valoració) i de Sans (15 punts i 21 de valoració), més l'aportació d'homes com Nogués (14 i 13) s'han iimposat a un Madrid on Martin ha anotat molt (19 punts) però no ha repartit cap assistència, Lindstron (15 punts) ha fet un partit de ratxes i un Kasibabu ha estat fluix en molts troços del partit.

Però sobretot, destacar la feina d'equip del Joventut.

Així doncs... QUI JUGA? LA PENYA! QUI GUANYA? LA PENYA! QUI JUGA QUI GUANYA? LA PEEEEEENYA! Enhorabona nois!

El Barça s'adjudica la tercera plaça al NJT

(NOTA: no estic escrivint l'entrada des de l'ordinador,, així doncs m'és impossible posar-hi les fotos que he fet, actualitzaré més tard amb aquestes, però de moment deixo la crònica del partit)

Potser aquests dos equps eren els que tothom esperava que arribéssin a la final, no ha estat així, aquest mateix matí el Barça ha perdut contra la Penya i el Cajasol contra el Madrid.

El resultat final d'aquest partit ha estat F.C. Barcelona 91 - Cajasol de Sevilla 68, un partit on els catalans han fet una molt bona segona part.

Aquí deixo la meva crònica.

Coses interessants (abans de començar):

- Participació d'Hezonja: creia que com ja no s'hi jugaven el torneig, Hezonja ja no jugaria més però no ha estat així, Mario està vestit per jugar. Serà interessant veure els seus percentatges ja que està "defraudant" bastant en el tir de 3 punts (en tot el campionat acumula un 3/26, un trist 11 % per un jugador de la seva categoria.

- Porzingis vs Draskovic: partit de dos homes molt alts, pívots versàtils que poden fer mal fora.

- Defensa dels Moix sobre Camino i Corrales: el Cajasol ha perdut contra el Madrid principalment perquè Camino i Corrales han estat molt ben defensats tot el partit, els germans Moix, treballadors com ells sols, a veure si poden també. Pd: serà interessant veure un duel Pau Camí vs Guillermo Corrales,, dos "pequeños pero matones".

- Aportació de Peno: el base titular, Hakanson, és baixa per problemes físics, així doncs Stefan Peno, jugador cadet haurà de disputar més minuts dels que acostuma a jugar, la seva aportació en els minuts que estigui a pista serà providenciial.

El Barça va sortir amb Pau Camí i Xavier Moix de titulars, jugadors que fins ara sempre havien sortit de suplents mentre que el Cajasol treia les seves dos torres (Porzingis i Wildemast) per posar en problemes l'atac dels catalans.

Els primers minuts van ser un intercanvi de cistelles amb Adrià Cantenys com a protagonista per part dels culés. Hezonja seguia amb els seus mals percentatges des de més enllà del 6'25 però amb una actitud més positiva que en els altres partits, animant als coompanys i arribant el primer a defensar quan perdia la pilota. 

Les primeres avantatges eren del Cajasol, que al minut 7 ja disposava d'una renda de 8 punts i obligava a demanar temps mort a l'entrenador del Barça. 

L'entrada de Marc Garcia al partit amb 9 punts gairebé consecutius feia que l'avanatatge sevillà disminuís malgrat que Porzingis seguís anotant des de la llarga distància.

El primer quart acabava amb el resultat de Barça 20 - Cajasol 22. Corrales mentrestant feia exercicis físics fora del camp com si es preparés per entrar a pista per primer cop.

Els màxims anotadors eren Marc Garcia per part del Barça amb 9 punts i Porzingis per part del Cajasol amb 10.

El segon quart es reanudava amb uns catalans més ficat en el partit i amb un triple de Xavi Moix es posaven per primer cop per davant en el marcador (25-28) però cap dels dos equiups estava còmode a la pista.

Amb l'entrada de Pau Camí un altre cop, el Barça intentava córrer i aconseguia un parcial de 5-0, que podria haver estat major però els braços llargs dels pívots sevillans aconseguien colocar 2 taps seguits.

Dos tirs lliures de Wildemast i un 2+1 espectacular de Porzingis amb una esmaixada al contraatac feien disminuir l'avantatge culé.

El show havia començat, després d'aquesta esmaixada Camino feia una plàstica anella passada, Peno endollava un triple llunyà i Hezonja es feia una autopassada al contraatac. el partit estava en un bon moment. En l'últim minut va haver un intercanvi de cistelles que va fer que els s'arribés a la mitja part amb un 47-41 favorable als catalans.

A la mitja part calia destacar els 12 rebots ofensius del Barça, on el màxim anotador era Marc Garcia amb 12 punts però els més valorats eren Draskovic amb 11 i Hezonja amb 10.

Per part del Cajasol el màxm anotador era Porzingis amb 13 (11 valoració) i el més valorat Adrian Camino (16) que estava quallant un bon matx.

El segon quart el començava el Sevilla amb Corrales a la direcció que encara no havia disputat ni un minut. 

El partit estava bastant travat però el Barça encarrliava un parcial de 4-0, moltes faltes seguides feien exclamar a un dels ajudants del Barça "parece un concierto" però el matx seguia i Marc Garcia responia amb un 2+1 les cistelles dels pívots de Sevilla.

En una acció desafortunada Adrian Camino cometia la 4ta falta personal i això el feia anar a la banqueta.

L'equip blaugrana (tot i que avui anava de negre) aconseguia una avantatge de 10 punts però Porzingis no es rendia i amb 4 punts seguits aconseguia que el Barça no augmentés més aquesta renda.

Els llançaments exteriorrs dels blaugranes feien mal i castigaven cada vegada, amb el bon treball dels blaugranes s'arribava al final del tercer quart amb una diferència de 10 punts: 64-54.

El quart quart començava amb la 4a falta d'Hezonja que marxava capcot cap a la banqueta, però Xavi Moix que tornava al partit anotava un triple en transcició.

Els blaugranes encarrilaven el partit sota la direcció d'un actiu Pau Camí, que tot i perdre pilotes i fallar tirs, va actuar com un autèntic líder mentre que Marc Garcia es dedicava a anotar (23 punts al minut 34).  

Per part del Cajasol només un incisiu Adrian Camino anotava, el partit ja donava símpotes d'estar trencat, la defensa dels blaugranes era bonísima dels 5 jugadors que estaven a pista i al minut 37 ja tenien una diferència de 21 punts, Porzingis havia deixat d'anotar i no hi hava fluidesa en el bàndol sevillà.

Un alley-hoop de Peno a Hezonja posava la cirereta al pastís i els culés ja jugaven de cara al públic, on Peno (dada que no té res a veure: s'assembla molt al protagonista de La Vida de Pi) s'hi trobava molt a gust i feia accions de playground amb els seus 15 anys.

La cosa ja no anava més i el partit es tancada amb un 2+1 d'Adrià Cantenys que posava el marcador final de F.C. Barcelona 91 - Cajasol Sevilla 68 i, per tant, el Barça aconsegueix la tercera posició del torneig.

Molt destacable la defensa en la segona part a Porzingis que no s'ha sentit gens a gust (no ha anotat cap punt en l'últim quart) i s'ha vist obligat a fer tirs molt precipitats. La 4a falta de Camino ha suposat un punt d'inflexió en el partit i l'aportació de Peno ha fet que no es notés la baixa de Hakanson. 

L'encert dels blaugranes en el triple, un dels punts dèbils en el partit contra la Penya, ha millorat molt.

També ha estat clau l'aportació d'Adrià Cantenys, que havia passat una mica desapercebut els primers partits. 

Pel que fa a l'estadística, els millors del Barça han estat: Hezonja (17 punts i 19 de valoració), Marc Garcia (23 i 24), Cantenys (15 i 15) Peno (8 punts i 7 assistències per 11 de valoració) i Draskovic (9 punts 11 rebots per 16 de valoració).

Per part del Cajasol Herrera (12 punts i 12 de valoració), Porzingis (20, punts tot i que amb una sèrie de 7/22, i 13 de valoració), Camino (17 i 15) i Wildemast (7 punts, 7 rebots i 12 de valoració).

A.

Semifinal NJT: Cajasol - Real Madrid (Narració)

Partit interessant el que es disputarà d'aquí a uns minuts, Cajasol - Real Madrid, on hi haurà enfrentaments que prometen molt i molt, els petits del Cajasol contra els del Madrid (Camino i Corrales vs. Martin i Lindstron) i els pívots llargs del Cajasol contra els físics del Madrid (Porzingis vs Kasibabu).

El guanyador s'enfrentarà amb la Penya aquesta tarda.

Ambdos equips treuen els seus millors jugadors des d'un bon princpi.

Un començament amb nervis fa que els dos equps fallin tirs i perdin alguna pilota bastant ingènua, però amb 1 minut i 30 segons jugats, Porzingis anota el primer triple del partit. L'entrenador del Cajasol senyala "más vertical, no solo tiro de tres", encara que els jugadors exteriors del Cajasol han començat amb el peu esquerre. 

El madrid inagura el marcador amb una cistella de Kasibabu desprçes d'un bon revers.

Cap dels dos equips té el ritme del partit i Kasibabu segueix fent una bona feina, tant ofensiva com defensiva.

El Cajasol aconsegueix sumar des de la línea de tirs lliures mentre que Alberto Martín anota unu triple bastant llunyà (respos per un altre de Porzingis que ja porta 8 punts) i posteriorment recupera una apilota i fa una espectacular assistència per darrere l'esquena cap a Niang, que esmaixa.

Kasibabu reb un cop al turmell i ha de ser substituït, si realment s'ha fet mal és una baixa importantisima pels blancs 

Un triple amb una mica de fortuna de Corrales situa el 9-17 al marcador i l'entrenador del Madrid es veu obligat a demanar temps mort. Un Lindstron fora de partit perd una pilota, el Madridi necessita els seus punts si vol guanyar. 

Amb el canvvi de Guillermo Corrales el Madrid aconsegueix un parcial de 4-0 però Camino aconsegueix una cistella de mèrit.

Corrales torna a pista i fa una cistella quan només queden 4 segons però Martin atravessa el camp rapidament i fa un alley-hoop a Samba sobre la botzina espectacular.

El quart ha acabat amb el resultat de 16-23.

El segon quart comença amb errors per part dels dos equips però un contraatac dirigit per Alberto Martín (que ja ha fet 3 o 4 assistències de "jugón"), l'acaba Javier de la Blanca i redueix la diferència a 5 punts.

El mateix jugador encistella un triple i això fa que el Cajasol demani un temps mort al minut 3 del segon quart. 

El Cajasol sembla estabornit en aquest quart i el Madrid té la opció d'empatar el partit des de la personal però no ho aconsegueix. Kasibabu torna a pista, el que fa pensar que el que té no és res i podrà jugar amb tranquilitat. Els madrilenys no aconsegueixen tancar el rebot defensiu i això fa que els de Sevilla portin ja 8 rebots ofensius, tot i que no encerten des del triple: 5 errors consecutius (3 d'ells de Diego Gallardo que ha sortit fa res).

El Madrid es coloca en zona 2-3 però Gallardo, aquest cop si, encistella el tir de 3 punts. La zona sembla haver parat l'atac ràpid i efectiu del Cajasol que ha de treballar molt més cada cistella.

El partit entra en un ritme d'intercanvi de cistelles on Porzingis anota el seu tercer triple i Lindstron inagura el seu caseller. El marcador al minut 29 és de 28-31 però Herrera anota un important triple i Adrian Martínez fa un 2+1 amb una mica de sort i hi ha temps mort del Madrid, que vol marxar a la mitja part amb una diferència menor dels 7 punts (si Martinez anota el tir lliure). Mentrestant un senyor sevllà del públic crida "va que ponemos un poco más de huevos y nos vamos". 

L'adicional no entra però el rebot és altre cop per el Cajasol, que no aconsegueix encistellar.

S'arriba a la mitja part amb el resultat de Madrid 30- Cajasol 36.

Destacar a la mitja part els 13 rebots ofensius del Cajasol per només 1 dels blancs, els 13 punts i 8 rebots de Porzingis (tot i que amb un 1/8 en tirs de 2) i les 5 assistències de Matin per part del Madrid.

El parcial d'aquest quart ha estat de 14-13 favorable als madrilenys.

La segona part comença amb uns blancs que han pujat un pel la línea defensiva però això no evita que Porzingis anoti, tema a part, sembla que Orlov i Corrales tinguin problemes de comunicació ja que s'estan renyant durant tot el partit (un Orlov que avui acaba d'estar fi).

Kasibabu segueix fent la seva feina però està massa sol en l'aspecte ofensiu del Madrid (ja que Lindstron no està anotant i Alberto Martin s'està dedicant mes a fer jugar els companys).

Amb 4 minuts jugats de partit el Cajasol ja es posa en bonus i Martin anota un tir de mitja distància que redueix la distànca a 6. 

El Madrid sembla que tée el ritme de partit, però haurien d'aportar més jugadors que Kasibabu i Martin, que estan carregant amb tota la responsabilitat i poden arribar cansats a un final de partit igualat. Amb la feina aquests 2 jugadors el Madrid es coloca només a 3 punts, per evitar que aquesta diferència sigui menor encara, l'entrenador del Cajasol demana temps mort.

Amb el canvi de Corrales el Madrid decideix fer una pressió tota la pista recuperant amb zona que porta a les precipitacions del Cajasol.

En aquest quart el Madrid està fent molt de mal en el rebot ofensiu (on abans manava el Cajasol),  però una i altra vegada respon Porzingis que ja porta 17 punts (40 - 42 ).

S'asseu Lindstron per part del Madrid amb només 3 punts anotats i Alberto Martin meravella amb les seves assistències però també anota (8 punts).

Amb menys d'un minuts per jugar els madrilenys es posen per primer cop en tot el partit per davant en el marcador (44-42), després d'un bàsquet en un rebot ofensu de De la Blanca.

El tercer quart acaba amb un empat a 44, després d'un parcial favorable al Madrid (14-8), en un quart però que potser els jugadors importants del Madrid com Martin (9 punts 7 assistències per 14 de valoració) o Kasibabu (9 punts)  han forçat més del compte i altres que haurien de ser importants no han aparegut com Lindstron que porta -1 de valoració.

Un triple d'Adrian Martínez inagura el 4rt quart on la banqueta dels de Sevilla apreta fent soroll, això no evita però un triple de Guillermo Ruiz.

Sembla que aquest quart han fet grans els aros, ja que Porzingis anota un altre triple i és el tercer triple anotat en menys d'un minut.

Hi ha una cistella de Kasibabu en el rebot ofensiu però reforçant la meva teoria Adrian Martinez anota un altre triple per el Cajasol que aconsegueix una diferència de 4 punts.

Tot i que el Madrid apreta més en defensa Proxingis anota un altre triple: el quart del Cajasol en aquest quart i Herrera anota 2 punts en un contraatac. Això fa que la diferència sigui de 7 punts i hi hagi temps mort (el marcador és de 51-58). Porzingis porta ja 23 punts.

Torna a pista després de molts minuts Adrian Camino, que no ha jugat perquè tenia 4 faltes personals i Herrera no ho ha fet gens malament.

Un Adrian Martínez on-fire anota el seu tercer triple en aquest quart però Alberto Martin contesta amb una plàstica entrada.

Queden 3 minuts i el resultat és de 57-62 quan el partit s'endureix i el públic sevillà es queixa.

Un triple de Lindstron fa que la banqueta del Madrid desperti i el partit es posi al rojo vivo. Camino va als tirs lliures, on només n'anota un i Alberto Martin segueix amb el seu partidàs i anota un triple importantisim quan portava uns percentatges des de la llarga distància dolents (1/5).

El Cajasol només suma des de tir lliure mentre que el Madrid fa espectacle amb un contraatac brutal de Kasibabu a assistència, com no de Martin.

Els de Sevilla no troben el seu joc a un minut per el final i Valter Lindstron, que havia estat desaparegut tot el partit anota un triple vital per el seu equip des de la cantonada.

Temps mort quan queden 27'9 segons, marcador: 68-65 favorable als blancs.

Falla Guillermo Corrales la entrada (fluix en el partit d'avui) i el rebot és blanc. Queden 17 segons i el mateix comet la seva 5ena falta, a la línea de tirs llures va Lindstron que anota els 2.

Temps mort un altre cop, queden 17'3 segons i el marcador és de 70-65 pel Madrid, que ha aplicat la tàctica del conill segons sembla. 

Porzingis no aconsegueix el 2+1 per poc però va a la línea de tirs lliures, on falla el primer i sembla que el partit se l'emportarà el Madrid.

Hi ha temps mort amb 12 segons per jugar i una diferència de 4 punts pels madrilenys. Transcorren els segons i quan queden 7 li fan falta a Lindstron que anota els 2.

El partit acaba amb una recuperació de Kasibabu i el partit se l'ha emportat el Madrid, que s'ha poosat per davant a l'últim minut.

Amb un parcial en l'últim quart de 28-22, ell marcador final és de Madrid 72 - Cajasol 66.

Així doncs la final serà FIATC Joventut - Real Madrid.

Les clau del partit ha estat la bona defensa a Corrales tot el partit, es podria dir que Alberto Martin se l'ha menjat amb patates, amb una bona direcció i deixant detalls de crack. Destacar també l'aparició de Valter Lindstron, molt nececessària per els merengues, que ha anotat 10 punts en l'últim quart (inclòs un triple que els hi ha donat mig partit). La bona feina de Kasibabu també ha estat molt important, ha acabat amb 17 punts, 9 rebots i 18 de valoració.

Per aprt del Cajasol el més destacat ha estat Porzingis amb 24 punts, 10 rebots i 25 de valoració (amb una sèrie però de 8/21 en tirs de camp, han faltat alguns punts de Camino en moments importants i la direcció de Corrales.

Des del punt de vista estadístic, el Cajasol havia agafat 13 rebots ofensius a la mitja part i ha acabat amb 14, és a dir, només n'ha capturat un més. Els de sevilla han tingut un balanç de pilotes recuperades - perdudes de 4-18 i això els ha lastrat molt.

Semifinal NJT: FIATC Joventut - F.C. Barcelona (narració)

Bon inici dels verdinegres, amb una molt bona defensa i jugant agressius cap a cistella, no permetent que el Barça fiqui cap cistella fàcil, mostra d'això és el parcial de 0-8 dels de Paco Redondo que han aconseguit que el Barça no estigui gens còmode i perdi pilotes (molts cops no ha arribat a tirar a cistella).

Després d'un temps mort del Barça Hezonja a consegueix la seva primera cistella al minut 5, tot i que és ràpidament contestat amb un triple d'Abalde i una posterior d'un Nogués molt actiu.

Als 6 minuts de partit, un desquiciat Draskovic (que ahir va aconseguir 31 de valoració al partit de la tarda) s'asseu a la banqueta.

El ritme defensiu de la oenya no baixa, això ho demostra un contraatac que acaba Iriarte amb una esmaixada, tot i que Hezonja respon i ja porta 6 punts.

Després d'un altre contraatac dels verd-i-negres (esmaixada de Nogués),  Assalit s'asseu a la banqueta, mentre que Hezonja segueix fent de les seves.

Quan només queden 2'8 segons la Penya demana temps mort per a preparar una jugada de fons amb el marcador de Barça 8 - Penya 19.

El triple d'Abalde no entra i el marcador al final del primer quart és de 8-19, on per part del Barça només ha anotat Mario Hezonja (els 8 punts) on la bona defensa de la Penya no ha deixat que jugadors com Hakanson, Draskovic(-3) o Marc Garcia(-4) entrin en joc (l'equip en total porta un sol punt de valoració).

Per part de la penya cal destacar el treball de Nogués que porrta 12 de valoració.

Ja en el segon quart Hakanson anota els primers punts per elf club blaugrana, que són contestats amb un pick'n'roll de la Penya, Xavier Moix també fica 5 punts consecutius i sembla que Barça ha endurit la defensa.

El partit s'ha travat amb el 15-21 i Hezonja torna a pista (tot i que perd dos pilotes consecutives) i anota 6 punts seguits que li donen aire al Barça que s'acosta en el marcador.

L'equip blaugrana ha plantejat una defensa amb molts 2x1's que fa que el FIATC Joventut es precipiti (malgrat això Nogués anota 4 punts seguits).

Al minut 7 del segon quart entra Stefan Peno, el cadet del Barça.

Un triple d'Iriarte i una cistella de Assalit després de robar la pilota li donen una avantatge de +11 (21-32) a la Penya i obliga a l'equip blaugrana a demanar temps mort.

Després d'aquest temps mort Hezonja es penja del cèrcol i Abalde fa una jugada excel·lent i aconsegueix els 2 punts.

La primera part acaba amb el resultat de F.C. Barcelona 23 - FIATC Joventut 34 (amb un parcial de 15-15 en aquest segon quart).

Una primera part on es pot dir que la Penya ha estat superior i, tot i no aconseguir frenar del tot a Hezonja (que porta 16 punts) ha aconseguit que Draskovic (-1) i Xavi Garcia (-5) no hagin anotat encara (Xavi Garcia és dels màxims anotadors del torneig), és més, només han anotat 3 jugadors. També és destacable que el Barça no porta cap assistència, i un balanç de pilotes recuperades - perdudes de 4-11.

Per part de la Penya, Nogués segueix fent un gran partit i porta 12 punts i 8 rebots per 17 de valoració.

La segona part es repren amb una cistella de 6 metres d'Hezonja, una cistella de Nogués i llavors un parcial de 6-0 per part dels culés (amb una esmaixada d'Hezonja que ja porta 21 punts) i Xavi Garcia aconsegueix inagurar el seu caseller.

Una dubtosa falta en atac d'Agustí Sans fa que el públic de la Penya es cabregi i comencii a cridar "fuera fuera".

Mentrestant el Barça segueix  augmentant el parcial i el resultat ja és de 33-36 al minut 23, quan Marc Bauzà marxa esbroncat a la banqueta.

Amb la verticalitat d'Abalde i Assalit la penya aconsegueix anar a la línea de tirs lliures (tot i que Assalit no anota cap dels dos), però el quart és blaugrana i Draskovic anota el seu primer bàsquet i el barça es coloca tan sols a 3 punts.

Un triple d'Agustí Sans després d'una bona cistella de Marc Garcia  fa que la dinàmica de la Penya canvii i sembla que els verd-i-negres posen una marxa més.

Dos faltes consecutives en el rebot ofensiu de Draskovic porten al pivot montenegrí a la banqueta i fan que el barça entri en bonus.

Cal dir també que a hores d'ara tots els punts de la penya han estat anotats per els titulars.

4 punts consecutius d'Hezonja i una pilota recuperada del mateix posen al Barça només a un punt.

La Penya no troba la manera per anotar i sense sort als tirs lliures, Hezonja des de la línea de personal empata el partit.

Dos faltes (bastant ingènues) d'Andrade porten al FIATC Joventut als tirs lliures on sumen 2 punts (2/4).

Finalitza el tercer quart, on el Barça 'ha estat superior amb un parcial de 23-14.

El resultat al final d'aquest 3er quart és 46-48 favorable als verd-i-negres. Hezonja porta 27 punts i 21 de valoració mentre Nogués porta 16 i 23.

Comença el tercer quart amb una falta de Hakanson i un triple de Nogués, que està fent un autèntic partidàs. 

Després de 4 punts dels culés Marc Bauzà anota la seva primemra cistella després de rebot ofensiu i per tant inagura el caseller dels jugadors suplents de la Penya.

Amb un parell de decisions errònies o si més no dubtoses, el públic de la Penya s'encen un altre cop.

Marc Garcia comet la seva 4a falta en un 2+1 espectacular d'Agustí Sans (tot i que no anota l'adicional), que posteriorment tornaria anotar una plàstica safata.

Xavi Moix comet falta en atac i això obliga al Barça a demanar temps mort, amb el resultat de 50-57, Hezonja no ha anotat encara en aquest quart i ha jugat 28 dels 34 minuts, possible cansament. Els problemes de faltes poden suposar un problema, Xavi Garcia en porta 4 i Draskovic 3.

Un tir de 6 metres de Bauzà dóna una avantatge de 9 punts al FIATC Joventut però Hezonja força al límit i això el porta 2 cops consecutius a la línea de tirs lliures, on és capaç de sumar 3 punts i ja arriba a la trentena.

Un possible tap il·legal d'Hezonja i una falta personal bastant rigurosa sobre aquest mateix mentre tirava un triple porten al jugador croat a la línea de tirs lliures, on anota els 3.

Xavi Moix també entra al club de les 4 faltes ii Andrade torna a fer una falta bastant poc intel·ligent (a Bauzà a 9 metres de la cistella) quan el seu equip ja estava en bonus.

Un triple de Nogués després de que la Penya passés el mig camp amb possblement més de 8 segons posa el 56-63 al marcador, però allà està com cada vegada Hezonja, que respon amb un 2+1 tot i que no anota el tir lliure.

Al minut 8 del 4rt quart la penya guanya de 5 punts, 58-63 i hi ha temps mort.

Després d'un rebot ofensiu d'Assalit, Marc Garcia comet la seva 5ena falta personal i Assalit encistella 1 dels tirs lliures. És el moment d'Hezonja que falla dos tirs seguits mira a l'àrbitre amb cara de pocs amics. En moments de canvis d'habol, el barça treu a Ignasi Moix per a defensa, encara que el Barça no domina el rebot ofensiu per enèsima vegada i això porta a Xavier Asalit un altre cop a la línea de peronal.

El tir de Xavi Moix fa aigua i serà possessió per la penya amb 27 segons restants i amb el marcador de 58-65, el públic crida "oe oe" hi ha falta a Agustí Sans i això sembla que està dat i beneït.

Acaba el partit amb el resultat de F.C. Barcelona 58 - FIATC Joveentut 66, un partit on els blaugranes no han anat en cap moment per davant en el marcador i on el treball dels petits verd-i-negres i el treball sobretot de Nogués (26) dintre fan que la Penya vagi a la final merescudament. 

Els jugadors del Barça marxen capcots cap al vestuari, el primer de tots Hezonja, que marxa totalment sol. Tot i haver fet un autèntic partidàs amb 35 punts encistellats, en els últims minuts no ha estat gens fi i ha fet una sèrie de 0/11 triples (l'equip complet ha fet un pèssim 1/24).

També destacar que el Barça ha acabat amb 0 assistències per 5 de la Penya (que tampoc en són masses).

La penya haurà de millorar els tirs lliures a la final, ja que ha convertit "només" 9 de 23 intentats.

Torneig Junior de l'Hospitalet, noms propis I

En aquest torneig s'han pogut veure jugades espectaculars de jugadors encara juniors, és a dir, nats al 1995 (de segon any) o al 1996 (de primer any). Jugadors amb una maduresa, un talent, una tècnica individual digna d'un jugador sènior. 
Segurament em deixaré més d'un nom ja que no repassaré tots i cada un dels jugadors del torneig, però ara faré un anàlisi dels jugadors que m'han captivat més de cada equip.
Començaré amb els jugadors de l'Hospitalet, del Barça, del Madrid i del Maccabi.

Nota: les estadístiques són extretes de la web de l'Eurolliga dels partits ja disputats (incloc els partits jugats el mateix dia d'avui).

C.B. Hospitalet:

- Francesc Iturria: base, junior de 1er any, 1'81 m, número 6, nascut a Espanya.

Base més que correcte, no comet gaires errors i encara que va començar el torneig una mica tímid (amb els seus 5 primers triples contra el Maccabi fallats) es va deixar anar liderant el gran paper que està fent l'Hospitalet en aquest torneig, un cop va encistellar el primer triple, no va parar i va tenir grans percentatges.
Bona direcció i capaç de liderar l'equip quan més ho necessita. Potser li falta una mica de físic i una mica de visió de joc, però se li ha de donar temps, encara és de primer any

Foto: Andreu Rodríguez

Estadístiques: 2 partits, 27 minuts, 15 punts, 54 % tirs de dos, 45 % triples, 100% tirs lliures, 3 rebots,  0'5 assistències, 2'5 pilotes robades, 1 perduda, 1 falta comesa, 3 faltes rebudes, 16'5 de valoració.

Altres jugadors interessants: Carlos Barrera. Sergi Renom. 

Real Madrid: 

- Alberto Martin: base, junior de 2on any, 1'78 m, número 5, nascut a Espanya.

Base director internacional amb la selecció espanyola, va ser el que més assistències va donar el primer dia de competició. Malgrat que va estar bastant erràtic en el tir els dos partits, la seva defensa agressiva i les seves faltes rebudes l'han portat a fer grans partits i que ningú es fixi en els seus percentatges de tir.

En el partit del Maccabi van ser ell i Lindstron qui van tirar l'equip endavant i no van deixar que el Maccabi culminés la remuntada. 

FONT: realmadrid.com

Estadístiques: 2 partits, 34 minuts, 5'5 punts, 25 % tirs de 2, 20 % tirs de 3, 37'5% tirs lliures, 2'5 rebots, 7 assistències, 4 pilotes robades, 2'5 pilotes perdudes, 2'5 faltes comeses, 6 faltes rebudes, 12 de valoració .

- Valter Lindstron: base-escorta, junior de 2on any, 1'80 m, número 12, nascut a Suècia.

No es pot dir que aquest jugador sigui un base pur, ja que és un d'aquells anotadors compulsius, de l'estil de Jaka Lakovic (també és esquerrà).
Tir de mitja distància, penetracions, es pot dir que ofensivament és una delícia. Ara bé, el seu problema està en tot allò que no està relacionat amb anotar, no reboteja i tampoc acaba de dirigir, això el porta a coincidir molts minuts amb Alberto Martin a pista, ja que es complementen molt i molt bé. 

Estadístiques: 2 partits, 29 minuts, 16'5 punts, 43'8 % tirs de dos, 57'1 % tirs de 3, 87'5% tirs lliures, 0 rebots, 1 assistència, 0'5 pilotes robades, 1'5 pilotes perdudes, 0'5 taps rebuts, 1'5 faltes comeses, 3 faltes rebudes, 11 de valoració.

- Jonathan Kasibabu: pivot, junior de 1er any, 2'02 metres, número 13, nascut al Congo. 

Prometedor pivot el del madrid, un jugador molt versàtil capaç de jugar de cara a la cistella i d'esquena, amb una gran capacitat de salt, intimida (col·locant alguns taps) i agafa molts rebots.
Té un llançament prou bo des de l'exterior però a vegades s'encaparra en tirar de fora quan realment dins l'ampolla pot fer molt i molt de mal.
Si evoluciona com s'espera d'ell pot ser un gran jugador, però sempre centrat i sabent què ha de fer en cada moment.

Foto: Andreu Rodríguez

Estadístiques: 2 partits, 30 minuts, 16 punts, 54'5% tirs de 2, 33'3% tirs de 3, 41,7% tirs lliures, 10'5 rebots, 0'5 assistències, 0'5 pilotes robades, 4 pilotes perdudes, 1 tap efectuat, 2'5 faltes comeses, 4 faltes rebudes, 16 de valoració.

Altres jugadors interessants: Waly Niang.

F.C. Barcelona: 

- Mario Hezonja: aler, junior de 2on any, 1'98 m, número 4, nascut a Croàcia.

Com no podia ser d'una altra manera, el nom de Mario Hezonja no podia faltar a aquesta llista. Aquest jugador de 17 anys està meravellant a tothom i ha de ser una de les estrelles del bàsquet europeu en un futur no gaire llunyà.
Mario ho té tot per triomfar, sobretot un gran físic que el permet córrer i saltar, una tècnica individual bonísima. Ahir sense anar més lluny va fer 3 esmaixades al primer quart (5 en total) i al tercer quart va ser ell qui, amb tres triples consecutius, va trencar el partit.

Foto: Andreu Rodríguez

Només va jugar el partit contra el Madrid i sent realistes, Hezonja anava sobrat però tampoc va guanyar el partit ell sol, les seves sèries de tir no van ser les millors i la seva actitud a pista no era dolenta però deixava bastant a desitjar: fent de palomero per lluir-se amb les seves espectaculars esmaixades o encarant-se amb un jugador del Madrid (Kasibabu) perquè li va fer un tap quan ell anava a fer una esmaixada després de que haguessin pitat passes. 
Per dir-ho de forma clara, ahir en Mario va anar de xulo, pot anar de xulo perquè és una passada de jugador, però a la que els rivals no siguin juniors i siguin jugadors d'Eurolliga ja veurem què passa.
Hezonja com sap tothom és un jugador bastant físic, amb un bon llançament des de mitja/llarga distància, amb una gran visió de joc (ahir va fer un parell d'assistències de superclasse), però ara, com a jugador junior que és, ha de treballar com el que més fins arribar a tenir una fitxa consolidada al primer equip.
Cal dir que en Mario és un fitxatge d'aquest any del Barça per el qual s'han pagat (si no tinc entès malament) 750.000 euros, que no és poc.

Vaig poder gravar un mate d'en Mario a l'escalfament totalment de concurs, ho podeu apreciar al minut 0:22 del vídeo següent:

Estadístiques: 1 partit, 34 minuts, 25 punts, 53'8 % tirs de dos, 25% triples (3/12), 100 % tirs lliures, 3 rebots, 4 assistències, 3 pilotes robades, 2 pilotes perdudes, 1 tap rebut, 1 falta comesa, 3 faltes rebudes, 19 de valoració. 

- Ludde Hakanson: base, junior de 1er any, 1'93 m, número 13, nascut a Suècia.

Hakanson ha estat el jugador que més m'ha impactat d'aquest torneig, un noi de 16 anys que juga com si d'un home de 30 es tractés, penetrant, dirigint, anotant quan l'equip més ho necessitava (2 triples vitals contra el Madrid) fan d'aquest suec un gran jugador de bàsquet.
No comet gaires errors i ajuda en totes les parts del camp, la seva defensa no és gens dolenta i tanca prou bé el rebot defensiu per ser un base.
A veure si en finals igualats manté aquesta serenitat amb la que juga, si és així, estem parlant d'un tros de jugador.

Foto: Andreu Rodríguez

Estadístiques: 2 partits, 26 minuts, 14'5 punts, 44'4 % tirs de 2, 44'4 % triples, 81'8 % tirs lliures, 4'5 rebots, 3 assistències, 0'5 pilotes robades, 3 pilotes perdudes, 0'5 taps rebuts, 3 faltes comeses, 3 faltes rebudes, 13 de valoració. 

- Milovan Draskovic: pivot, junior de 2on any, 2'11 m, número 18, nascut a Montenegro.

Pívot molt versàtil, llarg com ell sol pot córrer, jugar al pal baix o tirar de mitja distància. Tècnicament és prou bo, la mecànica de tir és suficientment ràpida i també és prou coordinat per la seva estatura.

Evidentment, li falta múscul, que ja ho anirà guanyant amb els anys.

L'únic "però" que li vaig trobar va ser la seva actitud, no amb la seva intensitat que era màxima lluitant cada pilota, sinó em refereixo a estar-se queixant els 40 minuts a l'àrbitre i a fer mirades desafiants als rivals quan fa algun tap (molt a l'americana), que és una cosa que es pot millorar fàcilment, però costa un esforç.

Així doncs trobo que Draskovic en un futur podria fer un excel·lent triplet de pivots a la selecció de Montenegro amb Dubjlevic i Mirotic (que actualment juguen  la lliga ACB) però que ha de millorar aquesta superioritat que es creu que té (no discuteixo si la té o no).

FOTO: Andreu Rodríguez

Estadístiques: 26 minuts, 14 punts, 47'4 % tirs de 2, 0 % triples (0/2), 83'3 % tirs lliures, 6 rebots, 0'5 assistències, 0'5 pilotes robades, 3 pilotes perdudes, 1 tap efectuat, 0'5 taps rebuts, 1'5 faltes comeses, 4 faltes rebudes, 14 de valoració. 

- Marc Garcia: aler, junior de 1er any, 1'97 m, número 7, nascut a Espanya.

El killer del Barça, amb un llançament bonísim de mitja/llarga distància. No només és un anotador, en Marc també ajuda en el rebot i en l'aspecte defensiu, on amb els seus braços llargs és capaç d'intimidar tal i com ho faria un pívot.

Internacional amb la selecció espanyola ningú té cap dubte que pot arribar a ser un gran jugador, sempre caracteritzat per aquesta efectivitat en el llançament. En el segon partit, amb l'absència de Mario Hezonja va ser ell qui va prendre el paper d'anotador i ho va fer realment bé. 

No és un jugador egoista però hauria de moure més la pilota.

Estadístiques: 2 partits, 29 minuts, 18'5 punts, 66'6 % tirs de 2, 30 % tirs de 3, 72'7 % tirs lliures, 5'5 rebots, 0 assistències, 1 pilota robada, 2 pilotes perdudes, 1'5 taps efectuats, 0'5 taps rebuts 2'5 faltes comeses, 6'5 faltes rebudes, 20'5 de valoració. 

Altres jugadors interessants: Stefan Peno (cadet), germans Moix. 

Maccabi Tel Aviv:

- Idan Zalmason: pivot, junior de 2on any, 2'05 m, número 7, nascut a Israel.

El físic d'aquest pivot imposa, però el seu joc va més enllà, té una bona visió de joc i no acostuma a cometre decisions equivocades. Cert és que ha estat bastant desencertat i els àrbitres tampoc no li han coincidit gaires faltes al seu favor que semblaven clares. 
Ha d'acabar d'aprendre a treure la pilota quan li fan el 2x1 sota la cistella, ja que això el porta a perdre bastantes pilotes quan realment tampoc fa barbaritats.
Té un tir fiable de mitja distància i això el fa un pívot ben perillós. 

Foto: Andreu Rodríguez

Estadístiques: 2 partits, 34 minuts, 15'5 punts, 37 % tirs de 2, 78'6 % tirs lliures, 6'5 rebots, 2 assistències, 0'5 pilotes robades, 5'5 pilotes perdudes, 0 taps, 2'5 taps rebuts, 2'5 faltes comeses, 5'5 faltes rebudes, 9 valoració. 

- Itay Segev: aler, junior de 2on any, 2'04 m, número 9, nascut a Israel.

Aler molt polivalent que va ser de llarg el millor jugador del Maccabi en els dos partits aportant tant en defensa com en atac, amb jugades espectaculars com una esmaixada després de rebot ofensiu contra l'Hospitalet.
Sempre molt fort al rebot ofensiu i atent en tot moment per a robar pilotes i fer taps em va semblar un jugador molt interessant, del perfil de Nico Batum.
No li vaig poder veure gaires defectes, només coixeja en el llançament de 3 punts i en menor mesura en els tirs lliures (cal dir que dels tirs lliures que va fallar un parell li van fer la corbata). 

Foto: Andreu Rodríguez

Estadístiques: 2 partits,  33 minuts, 11'5 punts, 66'6 % tirs de dos, 0 % triples (0/3), 53'8 % tirs lliures, 8'5 rebots (2 ofensius), 1 assistència, 1 pilotes robades, 3 pilotes perdudes, 1'5 taps efectuats, 3 faltes comeses, 6'5 faltes rebudes, 17'5 valoració. 

- Gal Gelinski: base, junior de 2on any, 1'90 m, núm. 10, nascut a Israel. 

Peça clau per l'equip israelí, es notava molt quan aquest jugador estava a pista, ordenava i manava.
Jugador molt intel·ligent, sempre se les enginyava per acabar sol sota la cistella, ja fos amb un bloqueig indirecte com amb un senzill canvi de mà. 
Ajuda en tasques defensives i al rebot (tan ofensiu com defensiu).
No és un jugador que busqui la jugada per entrar al top10 de jugades, sap el que fa amb un bàsquet efectiu.
La seva intensitat defensiva va fer que es carregués de faltes als dos partits i fa algunes passades bastant arriscades, però no és un base de playground. 

Estadístiques: 2 partits, 33 minuts, 12'5 punts, 41'7 % tirs de 2, 33'3 % triples, 90 % triples, 6 rebots, 3 assistències, 1 pilota robada, 4 pilotes perdudes, 1 tap efectuat, 4'5 faltes comeses, 4 faltes rebudes, 13 valoració. 

Altres jugadors interessants: Eden Paas, Ido Haifa.