De tota la vida he estat una persona de números, acostumat a fer faltes ortogràfiques (em disculpareu si en faig inconscientment). Mai m'havia animat per escriure tampoc, però certs fets m'han portat a crear aquest blog.
Com bé diu la descripció del blog mateix, equips a cop de talonari estan matant el bàsquet propiament dit. No exagero, són temps difícils i un equip de bàsquet històric (remarco: de bàsquet) com és l'Estudiantes, està en zona de descens i tot fa pensar que no aixecarà el vol.
Què passa?
Molts poden dir que és l'entrenador, molts poden dir que són els jugadors que són uns mercenaris... No tot el problema està aquí senyores i senyors, el bàsquet està en perill d'extinció.
I es que ara, veure un partit de la Penya contra l'Estudiantes, és un drama per a molts
basquetmaníacs, molts diran des del sofá "Quin pal! Un penya-estudiantes... Teledeporte dimisión!", seguidament, canviaran el canal per a veure un apassionant partit de la Bundesliga Alemanya.
Aquest mateix partit esmentat, es va disputar fa un parell de setmanes i va ser retransmés per la cadena Teledeporte. Doncs bé, va tenir unes xifres baixísimes d'audiència (el "share" en un partit de l'ACB no era tant baix des de fa molt de temps).
Serà per què els dos equips són dos clubs importantíssims no tan sols en àmbit nacional, sinó internacional?
Jo crec que no, i penso que un dels motius principals són els diners.
Aquests dos equips estan tenint unes temporades dures durant aquest temps de crisi econòmica, si bé fa un parell d'anys lluitaven per a fer-se un lloc en la Euroleague, ara lluiten per a mantenir la categoria (la Penya ha guanyat fa res dos partits seguits i sembla que més o menys s'està allunyant de les places de descens).
També està clar que els diners d'aquests dos equips han estat mal invertits, o si més no, podien haver-los invertit millor, ja que equips amb pressupostos de l'estil com ara l'Assignia Manersa, el Lucentum Alicante o l'actual Mad-Croc Fuenlabrada (que fa res no tenia patrocinador), estan lluitant per el Play-Off i (en el cas del Fuenlabrada) competicions europees.
Aquests tres equips esmentats són la cara bona de la moneda (tot i que mai s'han caracteritzat per tenir una pedrera o un esperit de club semblant al de la Penya o l'Estudiantes), però aquest no és el cas.
El problema està en que, com diu el refrany,
todos los caminos llevan a Roma i en aquest cas, Roma és el mal anomenat "clàssic del bàsquet", el Barça - Madrid.
Aquesta és la final de la
Copa del Rey d'aquests 3 últims anys i molts aficionants ja n'estan fins al capdamunt (no tan sols jo, sinó escolteu els càntics de qualsevol d'aquestes últimes finals que cantàven aficionats del Baskonia, de la Penya, de l'Estudiantes, del Bilbao).
Ara bé, si tots els camins porten a Roma... Com sortim de Roma?
Per cop de talonari segur que no.
Jugadors nacionals com ara Àlex Mumbrú, Sergi Vidal, Raúl López, Rudy Fernández, Ricky Rubio, Carlos Jiménez, Felipe Reyes, Sergio Rodríguez i molts més han brillat en aquests clubs aquesta última dècada. Però, i si aquests equips descendeixen? Aleshores què? Amb això no pretenc menysprear el treball que fan molts altres clubs, campus, etc, de tecnificiació basquetbolística però aquests dos clubs són dels que més jugadors han fet debutar (i triomfar) a la màxima categoria espanyola.
Bàsquet S.O.S
A.
