La primera cistella del partit va ser per l'espectacular base Alberto Martin en un coast-to-coast. La Penya havia plantejat des d'un bon inici una pressió individual a tota la pista amb homes alts però ràpids com Bauzà o el mateix Nogués. Un parcial de 9-0 dels verd-i-negres feia que la banqueta de la Penya s'aixequés i celebrés les canastes com si cada cistella els hi donés la victòria.
La pressió de la Penya va obligar als madrilenys a forçar les situacions i van poder recuperar 3 pilotes consecutives i aconseguir un avantatge de 6 punts (13-7).
El Madrid es trobava ofegat i vivia dels punts en segones opcions o cistelles treballlades dels pívots, el joc col·lectiu dels verd-i-negres s'imposava i Nogués i Iriarte definien els passes precissos que feien els exteriors.
Paco Redondo, que ja fa un dia que no té veu exigia més pressió encara i posteriorment el FIATC Joventut forçava un cap enrere.
Amb el marcador de 19 - 11 a favor de la Penya, el Madrid va demanar un temps mort quan quedava menys d'un minut per acabar el primer quart.
Es va acabar el primer quart amb el resultat de 21-13, amb una Penya que havia estat superior en tots els aspectes menys sota l'anella, on la potència dels pivots africans i Jonathan Barreiro estava fent mal.
El Madrid va encarar el segon quart amb una zona com la que havia fet al matí contra el Cajasol (2-3) per a frenar els punts des de dins de l'ampolla, mentre la Penya cometia 4 faltes en els 3 primers minuts i es colocava en bonus.
Les penetracions dels jugadors madrilenys no entraven i la Penya, a base de treball aconseguia una diferència de 11 punts (29-18). Per repartir joc a la zona la Penya va colocar a un lluitador Gerard Gomila al pal alt (a l'alçada de tir lliure).
Wally Niang que tot i tenir nom asiàtic és negre com el carbó, estava fent molt de mal en les segones opcions i en l'aspecte defensiu, aixi doncs, la banqueta del Joventut va començar a practicar una defensa amb moltes ajudes sobre aquest jugador.
I és que els de Badalona estaven de sort, el base del Madrid Alberto Martin, se'l notava molt nerviós, com si tingués molta pressió a sobre.
I és que els de Badalona estaven de sort, el base del Madrid Alberto Martin, se'l notava molt nerviós, com si tingués molta pressió a sobre.
Després d'uns minuts de sequera anotadora (la zona havia col·lapsat a la Penya i el Madrid no jugava fluïd) va haver un temps mort al minut 9 del segon quart, amb el resultat de 32-23, per a deixar clar a què jugava cada equip.
El Madrid sortia "a tope", amb una pressió a tota la pista recuperant amb zona, 4 punts seguits de Kasibabu, un tir lliure i una posterior cistella escurçaven la diferènca verd-i-negra.
Un triple d'Abalde sobre la botzina, feia que el FIATC Joventut marxés al vestuari amb un avantatge de 6 punts (35-29).
Claus de la primera part:
- Pocs minuts per Nogués: el que estava sent el millor jugador verd-i-negre va jugar pocs minuts a la primera part, potser el cos tècnic l'estava dosificant perquè arribés en forma al final de partit.
- Nervis dels bases madrilenys: com ja he dit abans Antonio Martin no tenia el dia de cara a l'aro, precipitacions (2/9 en el tir) i 2 pèrdues per un -2 de valoració en són una mostra. L'altre base-escorta (escollit en el 5 inicial ideal del torneig) Lindstron tampoc havia fet gairie més (2 punts i -1 de valoració).
- Despertar de Wally Niang: tots sabiem que Kasibabu era un valor segur i que en el partit faria els seus 15 punts i 10 rebots, però no es comptava amb l'aparició estelar del pívot del Madrid, que va marxar a la mitja part amb 10 punts, 5 rebots per 14 de valoració.
- Zona del Madrid: la zona està fent molt de mal a la Penya, que no està aconseguint un bon percentatge des del triple, haurà de millorar a la segona part si vol guanyar.
La segona part comença amb un Madrid tornant amb la defensa individual i un Gerard Gomila molt actiu davant i darrere. Ara bé, Lindstron anotava des de la mitja distància, i com tothom ha vist el torneig, quuan enceta la llauna no hi ha qui el pari, així que la Penya havia d'anar molt al lloro amb aquest jugador.
El Madrid es posava a 3 punts i la Penya no estava en el seu millor moment, però Gomila estava al 100% i ja portava 14 punts en el minut 26 i no parava, un altre triple del jugador verd-i-negre des de molt lluny posava als de la Penya 9 punts per sobre del marcador i l'entrenador madrileny es veia obligat a solicitar temps mort (47-38 minuts 27).
El Madrid estava en bonus i això podia suposar un handicap per els blancs, Gomila anava a la línea de personal on era capaç d'encistellar (3/4) mentre que la defensa d'Agustí Sans amb els seus braços llargs a Lindstron era asfixiant i l'escorta suec ja no anotava amb tanta facilitat.
Xavier Assalit cometia la seva 4a falta personal i això va fer que entrés a pista per primer cop Martí Fonollà, la intensitat dels del FIATC Joventut estava fent que el Madrid passés constantment per la línea de tirs lliures (on practicament no van perdonar).
Una cistella de Gerard Gomila i un posterior tap de Martí Fonollà a Lindstron van fer que el quart acabés amb un marcador de 59-47 favorable als verd-i-negres.
Sens dubte, la clau d'aquest quart va ser l'aparició estelar de Gerard Gomila, que amb 22 punts i 26 de valoració començava l'últim període.
3 faltes seguides al principi del 4rt quart feien que el públic penyeru es cabregés i que l'entrenador li digués als àrbitres "que dejen de gesticular" amb la seva innexistent veu.
Una 4a falta sobre Alberto Martin (que estava cridant i "exagerant" cada jugada) van fer que la Penya entrés en bonus en un tres i no res. El mateix base blanc va anotar 5 punts en menys de 30 segons que van obligar a Paco Redondo a demanar partit ja que veia que la diferència baixava dels 10 punts.
La Penya passava un al moment i Guillermo Ruiz ficava un altre triple, això feia que hi hagués un triple canvi on es posava tota la carn a l'aparador (entraven Gomila, Sans i Iriarte) però el ritme era madrileny. La 4a falta personal de Barreiro obligava al Madrid a jugar amb 3 petits (Ruiz, Lindstron i Martin) i això no ho castigava la Penya, que veia com la diferència que havia tingut de 12 punts s'havia reduït a tan sols 4.
Els dos equips estaven en bonus iel partit estava calent, va ser llavors quan va apareixer la sang freda de jugadors com Sans que amb un bàsquet al límit de la possessió i un tap va fer que el partit no canviés de dinàmica i que hi hagués temps mort (63-57 minut 36).
Un bàsquet d'Abalde i un 2+1 de Nogués a passada de Sans, van fer que la diferència es tornes a eixamplar fins als 11.
La bona tasca defensva d'Iriarte i Sans i l'encert d'Abalde obligaven a demanar a l'entrenador merengue un altre temps mort (72-59 minut 38).
Però alberto Martin no es rendia, i anava a la línea de personal, a falta d'1:33 per el final del partit ja duia 16 punts. Una assistènca de crack de Sans cap a Nogués feia que tornés la diferèniia de 13 punts però Martin contestava amb un tir lliure (que havia significat l'expulsió d'Iriarte).
Entrava el partit en el minut de glòria de Lindstron (com ja va fer contra l'Hospitalet i contra el Cajasol) i anotava un triple inverosímil. Quedaven 30 segons i el partit estava tenyit de verd-i-negre, Gomila anotava els 2 tirs lliures i el partit estava dat i beneït.
El partit l'havia guanyat la Penya amb un resultat final de: FIATC Joventut 77 - Real Madrid 67.
Un partit on els de Badalona han jugat com un autèntic equip i on Paco Redondo ha acabat amb la camisa molla molla.
El gran partit de Gomila (25 punts i 32 de valoració) i de Sans (15 punts i 21 de valoració), més l'aportació d'homes com Nogués (14 i 13) s'han iimposat a un Madrid on Martin ha anotat molt (19 punts) però no ha repartit cap assistència, Lindstron (15 punts) ha fet un partit de ratxes i un Kasibabu ha estat fluix en molts troços del partit.
Però sobretot, destacar la feina d'equip del Joventut.
Així doncs... QUI JUGA? LA PENYA! QUI GUANYA? LA PENYA! QUI JUGA QUI GUANYA? LA PEEEEEENYA! Enhorabona nois!
No hay comentarios:
Publicar un comentario